Fa 26 anys era notícia a Arenys de Mar...

Miquel Rubirola desbanca Ignasi Moreno

|

Va ser a la primavera de l'any 1995. La foto correspon a la diada de Sant Jordi, al bell mig de la plaça de l'Església. Va captar el moment segurament més esperat, en el sentit polític, de la festiva i bulliciosa jornada. El moment de la salutació i intercanvi d'impressions dels caps de llista de les dues forces polítiques majoritàries que es presentaven el 28 de maig a les eleccions municipals. A l'esquerra, mig d'espatlles, Miquel Rubirola, nou i flamant candidat de CiU; i a la dreta Ignasi Moreno, candidat del PSC, qui els dos darrers mandants havia estat -i encara era- alcalde de la vila. 


Rubirola vs Moreno a

Els dos candidats intercanviant impressions aquell Sant Jordi.


Els anys que hi havia eleccions municipals, el dia de Sant Jordi agafava un fort accent polític i era el tret de sortida de la precampanya electoral, amb la placeta com a epicentre on girava tot. Entre les parades de llibres i roses, els polítics aprofitaven la multitud per captar-hi adeptes i, és clar, pescar vots


Aquell any les municipals van ser molt esperades, comentades i es van viure intensament. Per una part, CiU tenia l'encàrrec (impulsat des del mateix govern de la Generalitat) de recuperar l'hegemonia política que havia tingut a Arenys els dos primers mandats en democràcia. El primer, amb Joan Enric Garcia i el segon amb Fidel Soler d'alcaldes. Però, aquest últim no va poder repetir al següent, tot i haver guanyat les eleccions, fruit d'una coalició de tres forces que van donar l'alcaldia a Moreno, del PSC, amb només 4 regidors. En canvi, a la del 91-95, els socialistes van obtenir 8 regidors, el seu màxim històric, i per davant de CiU. Això va permetre a Moreno governar amb més comoditat. Així, per als convergents recuperar l'alcaldia era un repte cabdal, com una mena d'espina clavada que calia desclavar. 


Per a capgirar la situació l'aposta havia de ser potent. Aquesta va venir de la mà de Rubirola, un prestigiós economista arenyenc que havia treballat en diversos àmbits de l'administració del govern català. Va encapçalar la llista convergent envoltada d'una aurèola guanyadora, de rigorositat i d'una prometedora capacitat de redreçar la gestió de les arques municipals. Tot i això s'ho va haver de guanyar a pols i durant força temps, amb presentacions d'estudis de la situació de l'economia local, amb reunions sectorials i amb totes les entitats... 


Malauradament, la campanya es va tenyir de dol a mitjans de maig per un accident d'una coneguda empresa familiar arenyenca de la construcció en què van morir tres persones. Va provocar molt dolor i tensió què, certes minories, van gairebé polititzar. 


Arenys estava a punt d'afrontar l'obra pública de més envergadura des de la construcció del port. Era el projecte de canalització i cobertura de la Riera. I era important qui estaria al capdavant de l'Ajuntament. També hi havia altres temes urgents pendents, com el trasllat de la Biblioteca a can Juncosa, la seu de la Policia Local, el futur del Calisay, la Muvisa... 


Al final, es van complir els pronòstics i el sondeig de L'Agenda: CiU va guanyar les eleccions (8 regidors), fet que va permetre Rubirola governar amb estabilitat fent coalició amb el PP (2 regidors). Tanmateix, el bipartidisme no havia de durar gaire més.