El Ministeri preveu construir dos espigons davant d'Arenys per fer créixer les platges
La Plataforma Salvem el Litoral ha denunciat públicament la gestió del litoral i mostra una oposició frontal al projecte del Ministeri de Transició Ecològica, redactat i aprovat pels alcaldes del Maresme en 2015, que contempla la regeneració de les platges danyades pels temporals mitjançant dragatge de sorra i construcció d'espigons. En la seva intervenció a 'El Dominical' de Ràdio Arenys, el portaveu de la plataforma, Sergi Galanó, va rebutjar la inversió prevista de 50 milions d'euros per a construir 28 espigons, d'uns 150 metres cadascun, entre Malgrat de Mar i Montgat, així com el dragatge de cinc milions i mig de metres cúbics de sorra.
L'informe tècnic d'estratègia d'actuació al Maresme, publicat la setmana passada, estudia en cada municipi la pèrdua de sorra a les platges i el desgast del litoral després de cada temporal marítim. El pla ja ha començat amb la redacció i tramitació dels projectes constructius i els estudis d'impacte ambiental, diferenciant entre l'Alt i el Baix Maresme. El primer dels projectes previstos és el de la platja d'Ocata, en el terme municipal del Masnou, amb la construcció d'un dic de suport i l'aportació de sorra a la platja.
En el cas d'Arenys, el projecte ministerial no especifica les actuacions a fer o en quina fase seria. Sí que preveu la construcció d'un espigó de 150 metres a la punta del Canyadell -a toca del túnel del tren-, i construcció d'un dic de 100 metres submergit en parallel a la costa davant de la punta de la Pietat. També es vol fer més gros el dic de la platja de la Musclera a tocar de Caldes d'Estrac. A més, es preveu un moviment de dragatge de 750 mil metres cúbics de sorra, aproximadament.
Galanó va denunciar que l'únic propòsit d'aquest projecte és mantenir les platges a qualsevol preu. Va denunciar el desconeixement d'aquest projecte, que "alterarà la fisonomia del litoral per sempre més". A més va afegir que "no hi ha hagut diàleg amb les institucions de la comarca, només una comissió del Consell Comarcal amb representació política i la Plataforma que hi tenia veu però no vot". En aquest sentit, alguns ajuntaments com els de Premià de Mar, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Sant Pol de Mar, Tordera, Malgrat de Mar i Sant Vicenç de Montalt han aprovat mocions contra aquestes actuacions.
Galanó va argumentar que "cada vegada tenim menys sediments que arriben al mar, i queda retinguda a llevant dels ports, mentre que a ponent no hi ha sorra". Per la Plataforma convé adaptar-se a la dinàmica litoral i no al revés. "L'únic objectiu és que hi hagi platja amb una amplada de 60 mentre uniforme arreu de la comarca. Això és una obra d'enginyeria, que solidifica més encara la costa, impedeix la dinàmica litoral". A més, el mateix Ministeri admet que caldrà dragar periòdicament per mantenir la sorra. Per Galanó, "això té greus implicacions per als ecosistemes de la comarca". També afegia, que "el Maresme mai havia tingut platges extenses, fins a l'any 1986 quan es fan els primers dragats, i es van crear unes platges impròpies. No podem decidir on volem tenir platges, hem gastat milionades per afegir sorra a les platges que no ha reeixit".
Tal com informa avui, La Vanguardia, el comissionat ha replicat que l'Estratègia per al litoral del Maresme es va presentar als ajuntaments del Baix Maresme i a la Generalitat en el 2012. El juny del 2018 el comissionat, amb tots els grups polítics representats en el consell (ERC, JxCat, PSC, C's, PP i ECP) i sense cap oposició, va donar suport a l'execució de la solució proposada. Només la CUP que no en forma part s'hi ha oposat. L'acord va ser revalidat pel consell d'alcaldes amb l'única oposició de l'alcaldessa d'Arenys de Mar, Annabel Moreno.
