A més, com ja he escrit amb anterioritat, no disposaran de llocs de treball, problemes amb els desplaçaments i transport públic, amb el clavegueram que ara ja no funciona, manca d’aigua.

Can Castells no era una botiga, va ser un taller de puntes: la fàbrica de puntes i blondes Castells, randers.

Ara es té un concepte ben encertat en que els carrers han de ser d’un sol nivell i de prioritat per a vianants, però no s’acaba d’encertar amb el material més adient i eficaç.

I sense que això representi cap punt d'inflexió he cregut que valia la pena recapitular.

Fa uns mesos, en aquesta gasetilla, repassàvem l'hemeroteca del POUM. L'execució del pla parcial de Lourdes ha desembocat en una plataforma ciutadana.

Crec que tothom sap que les lleis les fan els polítics, la justícia les interpreta i executa, com tots sabem no sempre es massa justa, però s’ha d’acatar.

Perquè quelcom que sobresurti no en tenim cap més altre com no sigui que es consideri que la rotonda d’accés a la Riera sigui un element a admirar!!!.

Abans que s'obrís Can Guri, en Lluís Guri ja remenava teixits.

Fins aquí comprensibles les seves queixes però la discòrdia està amb la solució de retirar el banc sense pensar en els que vivim de dia i som més moderats, respectuosos i no el podem utilitzar.

Però per fer lleis que erradiquin la violència, que no siguin repressives i educatives per la reinserció i que siguin eficients no serveixen, però si per demanar a les mares i pares, que els infants que no donin cops al Tió, perquè això és ensenyar a ser violents.