El meu pare, auster de mena, no s’acabava de decidir, però la meva mare el va convèncer i vàrem entrar els tres a Can Guitart.
Jo era un estudiant de secundària, que començava a fer el treball de recerca sobre les mines d’aigua i m’havia citat a casa seva per parlar-me d’una de les seves facetes més desconegudes: la d’administrador de la mina de la Gallina. Davant d’un jove amb buf al coll i samarreta descolorida, s’hi plantava un senyor enfundat amb trajo, que amb l’estilogràfica marcava sobre un paper tots els detalls de la mina i les seves anècdotes.
Un Ajuntament “no pot llençar mai la tovallola” en qualsevol aspecte relacionat amb les seves competències.
Per això proliferen tantes rates que són les que han portat el gran flagell de pestes i epidèmies, igual que coloms, gavines, i ara els senglars amb la triquinosi.
En total, la botiga va ser regentada per quatre generacions de la família Buixadé dedicades al calçat i a les persones: en Joaquim, en Vicenç i, finalment, la Maria Àngels, a qui recordem juntament amb el seu home, en Josep Maria.
Tampoc, per què tenint quilòmetres de platja, va decidir pondre els ous al tros més sorollós de la platja més urbana que tenim, el cap de setmana que hi ha més activitat de l’any.
També seria bo que la normativa no solament fos pels qui no reciclen bé o posant la brossa a fora de hora i del lloc corresponent.
El col·lectiu de la gent gran està augmentant i allargant en els anys i som més població però amb menys serveis assistencials i socials.
Si ells amb el plec o jo amb les 1280 pàgines que m'han de dur de l'infern al paradís.
