El col·lectiu de la gent gran està augmentant i allargant en els anys i som més població però amb menys serveis assistencials i socials.

Si ells amb el plec o jo amb les 1280 pàgines que m'han de dur de l'infern al paradís.

Certament que és contaminant, però els grans contaminants venen per l’aire, els grans vaixells de càrrega de mercaderies, petrolers, pesca i molt particularment militars.

Però quina decepció vaig tenir quan em diu que no ho va poder fer per la manca de punts de recàrrega a la nostra Vila.

Crònica dels establiments desapareguts d'Arenys de Mar

El passat mes d'octubre ja denunciàvem les mancances en la política d'ajudes de l'Ajuntament, en un moment de crisi econòmica després de la pandèmia.  En el ple municipal d'aquest mes hem sabut que Càritas espera les subvencions per parar el cop que no paren els serveis públics, que falten diners pel Servei d'Atenció Domiciliària a la gent gran, que l'Ajuntament ha revisat les bases d'algunes ajudes perquè les anteriors eren tan restrictives que molt poca gent hi podia accedir, i tot això combinat amb uns Serveis Socials municipals que cada mig any pateixen baixes en el personal per la fi dels contractes.  És evident que l'administració té un funcionament feixuc i enrevessat, però en la majoria d'aquests problemes s'hi nota una manca d'anticipació.

“No és més net el que més neteja, sinó el que menys embruta”.

Allà on ara hi ha la botiga de roba "Mariona", va haver-hi una de les botigues més emblemàtiques d'Arenys de Mar: Can Baró.

Com en la majoria i en aquest rial també, els darrers 200 mts.