No podia ser d’una altra manera, amb parada final de Dídac Plana a la tarda de penals que dóna una nova lliga al Barça de futsal després de la victòria a la tanda de penals davant l’equip del Levante ahir al vespre (2 a 2 en finalitzar la pròrroga, i 5-4 als penals). Un final de temporada espectacular, amb partits molt disputats i amb un paper clau del porter arenyenc.
La final arribava al tercer i definitiu partit. Era guanyar el matx i això volia dir aixecar el títol, o perdre i marxar amb un regust agredolç, sobretot per a un Barça que tindrà una renovació important, començant per la marxa del fins ara entrenador, Andreu Plaza després de cinc temporades al capdavant de la banqueta del primer equip blaugrana.
I aquest tercer partit havia de seguir el guió de tots aquests play-offs: emoció, tensió, lluita, intensitat i gols. Uns gols que han arribat per part culer sempre darrere del marcador, ja que Daniel Shiraishi marcava en l’últim minut de la segona part que portava el matx a la pròrroga, i tornava a passar el mateix, amb el 2-2 que marcava Matheus Rodrigues quan faltaven quaranta segons per a la finalització de la segona part de la pròrroga.
Amb aquest gol del brasiler, el partit i la lliga es decidiria als penals, moment on la tècnica i la sort s’agafen de la mà, però també hi ha un factor clau: el paper que juguen els porters. I en aquesta final es trobaven els dos millors porters de la LNFS, Fede per part de l’equip valencià i l’arenyenc Dídac Plana per part del Barça. I Dídac ha tornat a disputar un partit i una tanda brutal, amb la parada final davant Cejudo que dona una nova lliga a la secció del futsal del FC Barcelona.
Dídac Plana potser és el jugador de la final i dels play-offs, amb una temporada impressionant, ja que ha tingut un treball que gràcies a les seves parades el Barça s’emporta una nova lliga, però a més és un líder a la pista i també és un factor clau i diferencial a l’inici de la construcció ofensiva de l’equip, com ara la seva gran unió amb Ferrao. Al final del partit, després de la seva parada, ha posat direcció cap a la grada, per poder abraçar-se amb aquesta afició que ha tingut un paper molt important en aquest tram final de competició i després llàgrimes d’alegria.
Recordem que el Barça arribava a aquesta final després de perdre les finals de la Copa d’Espanya, Supercopa, Champions (tots tres, finals a partit únic), però aquesta vegada no s’ha escapat el trofeu. Això si, gran paper d’un històric Levante que competirà, juntament amb l’equip del Barça, a la pròxima edició de la Champions League de futsal. Fi de festa que finalitza amb el trofeu al cel del Palau Blaugrana que aixequen Dyego i Aicardo i amb un Dídac Plana en pla estel·lar.