Anna Keisenhofer, or olímpic en cursa ciclista de carretera femenina

​L'arenyenca d'adopció competia amb la selecció austríaca i ha protagonitzat una de les carreres més èpiques dels últims temps
|

La ciclista Anna Kiesenhofer, arenyenca d'adopció, ha protagonitzat, sens dubte, una de les carreres més èpiques dels últims temps, en els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, on ha guanyat l'or olímpic en cursa de carretera femenina. Ho ha fet sobre un exigent recorregut de 137 km i 2.700 metres de desnivell, sota unes condicions climàtiques asfixiants i desarborant les estratègies -si és que van existir- de les seleccions més potents. Kiesenhofer competia amb la selecció austríaca d'on és originària.


Ciclista

Anna Keisenhofer, al centre, amb els companys del Club Ciclista d'Arenys. 


Les neerlandeses, principals favorites, van haver de conformar-se amb la plata d'Annemiek van Vleuten, que va deixar anar als seus rivals a 3 km per al final. Itàlia, per part seva, a través d'Elisa Longo-Borghini, va accedir al bronze, després de saltar a la recerca de la corredora de Movistar en els metres finals, encara que sense arribar a donar-li caça. Kiesenhofer va celebrar l'or després de travessar la línia de meta en el circuit de Fuji, extasiada, entre l'emoció i el cansament, després d'una carrera, probablement, irrepetible.


Per falta d'informació o d'estratègia, cap selecció va assumir la responsabilitat de la persecució o, almenys, de control de les diferències, excepte Alemanya en determinats moments. I quan les favorites, com les neerlandeses Vós, Van der Breggen, Van Vleuten i Vollering van voler solucionar-ho... ho van fer tard i malament, amb atacs individuals i sense treball col·lectiu. De fet, Van Vleuten, en travessar la línia de meta, en segon lloc, ho celebrava com si hagués guanyat l'or. I és que probablement no sabia que, per davant Plichta i Shapira, neutralitzades a 4 km del final, encara resistia Kiesenhofer.


Anna Kiesenhofer es va doctorar en matemàtica aplicada a la UPC el 2016. El 2017 va decidir allunyar-se d'aquest estil de vida i va tornar a casa per continuar investigant. Des de llavors ha passat per Cambridge i per universitats suïsses com la de Lausana, on ara fa la investigació postdoctoral. Sempre sense deixar de rodar, però amb una mentalitat diferent. Tanmateix, torna constantment a Arenys. A les seves aplicacions per controlar les rutes que fa, de fet, apareix així: com una ciclista d'Arenys.