Xarrampinya un riu!

Fumegen les dotze, rabadà!!! Què en farem d'aquest desembre? Fer córrer les pessigolles per enfocar-nos a un any igual de... ridícul, de trist, d'alegre o motivat? Mentre tot això va bullint sota el coll alt, potser a cases amb menys canelons o amb escudelles més minses o amb pollastres amb molta pruna es farà el verset. Sense saber-ho rimarem amb la mirada mentre eixuguem copes que des de l'any passat no es tocaven o mentre ens barallem per posar un spotify amb/sense nadales. Versets de capo ll, rodolins arritmètics, línies de pessebre, sonets encostipats, redondilles de llars que celebren l'últim tros d torró o de neula, quartets allèrgics a aquestes festes que vénen sense permís i que tancaríem amb pany i forrellat. També entonarem alguns romanços de llumets enlairats i odes a tions. La tradició oïrà missa de gall sense gall i tots plegats (o no) desitjarem furtivament un any més sostenible. Mentre això no sigui, una abraçada gran.