Com m’agraden els dissabtes de mercat i anar a plaça. A vegades voldria portar el cistell, però me n’és més bonic que pràctic. Faig menester un carretó que pujo i baixo, i baixo i pujo amb destresa, quan no vaig per l’empedrat. Que, per cert, últimament, ja he vist que ara s’hi posa la canalla dins com si fos la compra i els ulls i la boca els hi riuen a cor què vols sobre rodes. MERCAT: aparador de fruites i verdures, algunes de proximitat, flors, roba, accessoris, formatges, pastissos, platillos, peix, vianda, grana, pollastre, bacallà, olives, fruits secs, llibres… quina festa pels sentits i quina sentida de butxaca, a voltes, però per sobre de tot quina diversió i quin arrelament en temps tan confusos. Parlar amb els que despatxen o amb qui fa cua que si la sequera, que si la maduixa és d’aquí, que quin mal de lumbàlgia… com diu aquella frase atribuïda a la Rodoreda “les coses importants són les que no ho semblen”. Que per molts carrers, convilatans!
