La poda del arbres de la Riera

Fa dècades, en el mes de setembre, començava la poda de l’arbrat. Ho feien aquells destra-les que pujaven als arbres sense arnès, ho deixaven de forma que quan tornaven a florir no s’estiressin cap amunt, sinó que s’expandia a fer ombra a les voreres i fins on fos possible al mig de la Riera. Mai es va arribar a fer un túnel. A més, a la tardor sempre es diu que els arbres entren en el son o descans i per la primavera tornen a rebrotar. Fent-ho així hi havia un gran estalvi a les arques municipals perquè no calia recollir tantes fulles del terra durant la tardor i hivern. Però a més per gaudir d’una bona ombra a l’estiu i un bon sol als dies freds, a més els plataners si estant buits pel tronc es pot solucionar fent paret, no cal tallar-los o deixar-los caure. Així i tot, de buscaires ja no es troben, els diplomats van contra natura, com els naturalistes o mediambientals o ecologistes, si els hi féssim una senzilla pregunta, “quan cauen les fulles i per què”.