Heu vist el cel d'avui?

Per l'educació amb què vaig créixer penso en les morts que duem a l'esquena i amb el deure de no oblidar-les i les ganes de celebrar a aquells que vaig conèixer. De fet, hi ha morts íntimes, personals i socials. Totes són importants. La tardor dóna aquest espai per reflexionar-hi, oi? Mentrestant passejo per Arenys amb la fresca per bandera, un plaer que alguns a vegades oblidem d'exercir. Heu vist que ja comptem amb tres parades de castanyes i moniatos i ambient prehivernal? Aquests mesos estic aprenent tantes coses que quan us veig tinc ganes d'abocar-vos-les o d'abraçar-vos fort perquè em sostingueu per moments. I vosaltres, heu caminat aquests dies? Aquest any porto un polsim de música a les oïdes i paraules arran de llengua per construir allò que aparco per la pressa. Ja us explicaré com va. No prometo resultats, però sí esforç, disciplina i satisfacció per ser-hi. Que tinguem tots una bona tardor que ens abraça fins i tot als que anem més despistats!