Sentint Nadales

I te'n vas lluny a un paisatge que no coneixes perquè no hi has crescut, però que l'has vist mil vegades digitalment. No, no és el mateix viure-ho que imaginar-ho. Clar que la música et porta de pressa cap a mons que intueixes i que els dibuixes a mesura que et van transformant el cos. Mentre escric aquestes ratlles les persones de la cafeteria van canviant de sabates, de converses, de maneres de seure. Ara un abric rosa pal remena un cafè fumejant tractant amb el moviment centrar-se en un pensament pregon o al contrari, potser és el fet de remenar conseqüència d'allò que li passa pel cap. Això em fa plantejar si el cos i allò que no ho és, i l'habita, va alhora. Que n'és de fàcil el desajust d'ambdós i passar anys per retornar a l'arrel. Potser si escoltéssim seria més efectiu i més eficient. En fi, espero el crit del “Ja baixen!” de la nit del dia 5. Perquè com deia la Bertran és (o era) un dels misteris. I sense misteris, què seríem sense misteris? Bona entrada d'any tinguem!!!