Ports anuncia que redefinirà el model d’Arenys per evitar més locals tancats

El secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal i la directora de Ports de la Generalitat, Ester Roca, van admetre a L’Agenda que la situació que pateix el Port d’Arenys, amb la majoria dels locals de restauració de l’espigó de ponent tancats i en estat de degradació, precisa un estudi a fons per redefinir el model. No creuen que sigui necessari, com reclamen els usuaris del port, rebaixar les taxes que consideren “abusives” sinó permetre la implantació d’altres tipus d’activitats comercials.

En aquest sentit, els concessionaris del Port d’Arenys integrants de l’associació d’usuaris, que presideix Josep Moreno, van reclamar una actuació immediata. És especialment preocupant que l’estament de la Generalitat no tingui en compte rebaixar les condicions econòmiques que han d’assumir els operadors i que aquests consideren “un abús”. Precisament que Ports facturi un percentatge que va del 5% al 7% del total de la facturació, és un dels greuges que propicien que molts dels emprenedors optin per marxar i tancar l’establiment.

Lʼantic tenyidor podria acollir un museu del mar. 

En aquesta línia, Ester Roca, la directora de Ports que ha substituït a Annabel Moreno, insisteix en el fet que les taxes les coneixien els interessats abans de signar el contracte. A més, va dir que en la crisi dels locals de restauració “hi ha altres circumstàncies com la gestió econòmica, els objectius fixats que no han pogut assolir i el model d’explotació o l’orientació del negoci” derivant així tota la responsabilitat de la crisi als concessionaris. Així i tot, Manel Nadal no es tanca a millorar les condicions econòmiques. Aquestes declaracions contrasten amb les opinions dels propietaris dels establiments que ha hagut de tancar. “Durant la Covid, quan tothom rebia ajuts, a Ports ens van mantenir les taxes” i enviant “sense miraments” els deutes a l’Agència Tributària perquè executés el pagament “si això és defensar els interessos...” ironitzen. 

Des de l’associació proposen que “la taxa d’activitat sigui més racional” i que es plantegi la possibilitat d’esglaonar els pagaments, una proposta que no ha estat tinguda en compte a l’administració. En l’espigó del port, de la desena d’establiments que s’hi havien d’instal·lar, només se’n van obrir quatre i d’aquests només en sobreviu la Base Nàutica que depèn del Club Nàutic. A aquests restaurants, com l’Amarre, també s’ha acabat afegint l’històric Pòsit, que gestionava un restaurador italià.

Els professionals que han intentat impulsar negocis al port i que han fracassat, també esmenten que Ports no els ha acompanyat en impulsar el seu projecte “tal com et diuen que faran quan signes la concessió”. Consideren que l’estat de les instal·lacions “és molt lamentable” i, com es pot observar bé existeix un “greuge” evident entre la zona sud i nord de la instal·lació portuària. Així, els establiments ubicats a partir de la platja de la Picòrdia, es queixen que els seus clients han de pagar per aparcar, pel que fa a la zona més propera al Portinyol, o bé la zona blava és limitada o hi ha la platja com a estacionament. A més, es queixen de manca de neteja, d’enllumenat i de manteniment.

Precisament del restaurant Pòsit se n’ha parlat molt per l’interès que despertava l’antiga vitrina de fusta que havia estat de la Societat Cultural Recreativa Gran Casino i que té un gran valor històric local. Doncs aquest element patrimonial se li ha escapat de les mans a l’Ajuntament, ja que el propietari, que l’havia adquirit a part amb molt mobiliari del restaurant, se’l va vendre a un marxant, que li va pagar al voltant de 1.700 euros per tot.

Els petits magatzems dels pescadors seran botigues.

Davant la situació decadent del Port, la directora va assegurar que per aquest 2025 hi ha previstes diverses inversions i un estudi per millorar recuperar “la visibilitat dels espais” afegint noves activitats econòmiques d’activitat terciària, cosa que permetria obrir comerços de diversa mena i fins i tot oficines. Igualment, hi ha un projecte pe convertir els ‘paiols’, els petits magatzems on els pescadors guarden les xarxes, ubicats sota l’espigó a l’entrada de la zona pesquera, també es preveu que es puguin reconvertir en establiments comercials. A causa de la poca superfície i alçada de sostre que tenen, no es descarta ajuntar-ne dos o tres perquè en surti un local en condicions.

Ara, però el procés s’alenteix i el projecte està en una fase molt inicial en la que s’hauran de valorar les possibilitats, les demandes de nous establiments i les necessitats. A més, recorden que abans d’impulsar qualsevol actuació, primer s’han de tancar els expedients administratius en curs per poder recuperar els espais. “Després analitzarem les potencialitats”. Entre els usos que hi podria haver destaca el d’un museu, una idea que va llençar l’associació d’usuaris. Això, però segons Ports, necessita un estudi a fons per garantir-ne la viabilitat i, si veritablement, hi ha fons com per obrir un espai expositiu al port.

Ports també va anunciar que actuarà en el dic de Llevant, a la banda de les drassanes, per acabar les actuacions que la tempesta Glòria va obligar a fer d’urgència. Aquest any s’avançaran els estudis i les batimetries. Quant al projecte del “martell”, el dic de tancament de la bocana previst per a iots de gran eslora, Ester Roca va suggerir que s’estudiarà impulsar-lo si hi ha també hi ha iniciativa privada. Finalment, tal com va fer amb l’alcalde, Estanis Fors, la directora va dir que el pas inferior de la Guàrdia Civil, que pagaran a mitges Ajuntament i Ports s’està acabant de redactar i entrarà la licitació, possiblement a primers del 2026 i costarà al voltant d’1,2 milions d’euros.