Una reflexió sobre la Nit de Naps

​L'opinió d'Antoni Pardo
|

Toni pardo webLa nit de naps potser fa més de 125 que se celebra. Era una festa molt masclista. S’ha de reconèixer i així va ser fins a les darreries dels anys 60, que es feia amb absolut silenci. Llavors la noia que no tenia nap, creia que no disposava d’admiradors. A finals dels 70, els joves de torn varen començar a dispensar naps a tothom, i ja començaren a fer xivarri, vingueren petites destrosses, passant a fer guerres entre grups, complicant la cosa quan participaven grups de forans. Van entrar en joc les noies amb les cols i alguns militants de partits polítics. I ara, per passar-ho bé han d’anar a una àrea comercial a agafar carretons, fent molt de xivarri, amb l’escassetat d’aigua gastar-la per sembrar. Malbaratem tubèrculs mentre hi ha gent que passa fam. Es fan desperfectes, la gent porta unes copetes de més, la gent beu i porta ampolles de vi i alguns fan la botellada perquè es puguin apoderar de la nit. “Tira la canya i passar-ho bé”. No sé aquest comentari que va fer un monitor d’aquesta festa cultural per ràdio quin significat té. Va dir que aquesta nit era com un “esquellot”. Això sols es feia quan un home vidu es tornava a casar, com que no podia fer convidada perquè estava mal vist, al vespre la gent anava a casa de la parella a fer esquellots i aquests gentilment treien el porró i galetes. I no era cap cosa masclista. Ara volen equiparar aquesta nit amb el dia dels enamorats, quan els catalans tenim un Sant Jordi, que sí que és cultural. No crec que per fer el que diuen que la vila és de la gent jove, poden fer el que els surt de la patata, que a la nit la gent begui, faci desperfectes i que s’hauria d’implicar l’Associació de Veïns. Que tot tingui una direcció professional crec que és gastar molts diners per “fumar i beure”. A més, el jovent per a aquests menesters ja tenen barraques, correbars, la pomada i tot el que sigui.