Joanna Kamaso: “Ja comencen a sortir els brots al Jardí de Sinera”
Joanna Kamaso té 29 anys, va néixer a Arenys de Mar. És biòloga i està fent el doctorat a l’Hospital del Mar en una investigació sobre la leucèmia. El seu pare és de Gàmbia i ara fa pocs anys va visitar la família paterna a aquell país on van veure la possibilitat de destinar uns terrenys per a horts familiars amb la intenció que fossin autosuficients a la població de Kanubeh. Aquell projecte es diu Jardí de Sinera i s’ha impulsat amb l’ajut d’Arenys Solidari.
Com has rebut el nomenament d’Arenyenca de l’Any 2024?
Amb molt d'orgull. Estic supercontenta. No m’esperava ni ser candidata i ni molt menys ser escollida. És un honor i un privilegi poder portar aquest títol.
Com està el projecte Jardí de Sinera?
Aquest projecte està pensat per ajudar unes 200 famílies i, de moment, tenim unes 50 famílies que exploten més de 400 parcel·les. El terreny familiar s'ha cedit al poble i s'ha preparat durant aquest any per fer horts comunitaris. S'han delimitat, s'han arranjat s'han repartit les parcel·les i ara ja s'han començat a sembrar les llavors. I ja tenim els primers brots de les primeres verdures com patates, pebrots, cebes i moringa, un superaliment del qual es menja tot.
I com se’t va acudir el projecte?
Vam anar a visitar la família del meu pare i quan estàvem caminant per aquests terrenys, vèiem que no hi havia res. Va ser la meva mare que va dir que aquí hem de fer alguna cosa. Quan vam tornar vaig parlar amb membres d'Arenys Solidari, en concret amb en Jota, que ha anat bastants cops a Gàmbia i també em va explicar la seva experiència. Ells ja havien fet alguns horts com aquests i tenien contactes, en concret amb un senyor que es diu Xavi, que està a Gàmbia i que havia coordinat altres horts comunitaris com aquests.
L’objectiu és que les famílies siguin autosuficients?
Sí, que siguin autosuficients i que tinguin una dieta variada durant tot l'any. No només de cereal i d'arròs sinó d'altres verdures. A llarg termini, si arriba un moment que hi ha tanta producció, ho poden vendre.
Aquest projecte també és un empoderament de les dones?
Sí, això és molt important per a aquella societat. La idea no és deixar un espai i prou sinó fer-se’n càrrec del manteniment i de la producció.
Joanna Kamaso. Foto: Xavi Salbanyà.
La primera vegada que vas viatjar a Gàmbia tenies 28 anys. Què et va sorprendre?
Em sorprenen molt les relacions de la família, que aquí no ho tenim. És molt estreta. Tots tenen relació amb els avis, els tiets, o sigui, tots viuen amb la comunitat i és això aquí no tenim. Fan més pinya. Parlen molt. Potser no són converses molt profundes, però a la nit quan acaben de sopar, la gent conversa molt. I aquí estem acostumats a la nit a mirar la tele i el mòbil o ens tanquem a l'habitació i no tenim aquestes converses.
A què et dediques professionalment?
Vaig fer la carrera de Biologia, després vaig fer un màster i ara ja fa quatre anys que estic fent un doctorat a l'Hospital del Mar i fent recerca sobre un tipus de leucèmia. Estic especialitzada en malalties de la sang, tipus leucèmies.
Tot és ajudar i la recerca, sabem tots que és intensa i poc agraïda, no?
Costa perquè estàs com molts anys investigant i com que en reps poc, però m'agrada molt.
Hi ha poques dones científiques. Per què vas fer el pas?
Sempre m'ha agradat ajudar. Si puc ajudar, ajudo. M'agradava molt el tema de medicina, infermeria, però no m’agrada veure com la gent pateix. Llavors vaig dir: i per què no fas la part darrera? La part de laboratori que també estàs ajudant, no? La investigació també és molt necessària.
Què és el que més t’agrada d’Arenys de Mar?
Arenys ho porto molt a dins. Allà on vaig sempre dic que sóc d’Arenys. Les vistes des del cementiri del port i el mar. La part alta d'Arenys també té el seu encant i la Riera és impressionant. Però el que més m’agrada és la gent. Sempre intento participar en la festa major de Sant Zenon i de Sant Roc i fa un parell d’anys vaig apuntar-me a ballar la Dansa d’Arenys. Recomano tothom que s'apunti a fer-ho un cop a la vida, almenys.
I què creus que podria millorar d’Arenys?
Sempre hi ha coses millora-bles.
A qui dediques la distinció d’Arenyenca de l’Any?
Als meus avis. Els paterns no els vaig conèixer. Als meus pares i Arenys Solidari per guiar-nos en aquest projecte.
Quan tornes a Gàmbia?
Aquesta Setmana Santa. Jo voldria anar-hi cada any i, si puc, dos cops. Aquest abril farem una petita inauguració oficial dels horts.
