La gestió de la piscina i del gimnàs municipal seguirà en mans privades
Després de vint-i-cinc anys de vigència, el model de gestió del complex esportiu del Fons de les Creus s’encamina cap a un punt d’inflexió que va molt més enllà d’un simple canvi administratiu. El febrer de 2027 marcarà el final del conveni actual i obrirà la porta a una redefinició profunda de com s’organitzen, es gestionen i, sobretot, es projecten aquests equipaments de cara al futur. El debat ja fa setmanes que és viu i intens tant dins la Regidoria d’Esports com entre les forces de l’oposició, on les discrepàncies evidencien que no hi ha un consens clar sobre quin ha de ser el model a seguir.
La zona esportiva del Fondo de les Creus. Foto: Carlos Cano.
La línia del govern municipal apunta cap a una separació de la gestió dels diferents espais que conformen el complex. D’una banda, els pavellons esportius on desenvolupen la seva activitat, entitats tan arrelades a la vila com el Club Vòlei, Arenys Bàsquet, Futsal Arenys, Club de Patinatge Artístic o el Club Hoquei Arenys i, de l’altra, els serveis com la piscina i el gimnàs, que sortirien a licitació. Aquesta divisió respon, segons s’ha argumentat, a criteris estrictament econòmics: mentre que els pavellons tenen una funció eminentment social i no generen beneficis directes, la piscina i el gimnàs sí que poden resultar atractius per a operadors privats.
Aquest plantejament no és casual ni improvisat. Segons ha explicat el regidor Pau Moret, una licitació conjunta de tot el complex podria quedar deserta, fet que ja hauria estat contemplat en anàlisis prèvies. Per això, es planteja copiar un model similar al del camp de futbol Bernat Coll, on la diferenciació d’usos i gestions busca garantir tant la viabilitat econòmica com la continuïtat del servei.
Mentrestant, l’Ajuntament ja disposa d’un estudi detallat dels costos que implicaria la municipalització dels pavellons: manteniment, neteja, consergeria i altres despeses estructurals. Aquest element és clau perquè posa sobre la taula una realitat sovint obviada: la gestió pública directa té un cost que cal assumir i justificar davant la ciutadania, especialment en un context de recursos limitats.
Les forces polítiques reflecteixen posicionaments diversos: des de qui defensa aquesta separació com una solució pragmàtica fins a qui aposta per una licitació global que mantingui la unitat del complex. A més, el calendari juga un paper determinant. Les decisions que es prenguin en els pròxims mesos no només definiran el futur del Fons de les Creus, sinó que també tindran un impacte directe en el debat polític de cara a les eleccions municipals de 2027. El temps dirà. El que és indubtable és que ens trobem davant d’una cruïlla decisiva del futur del Fons de les Creus i, en certa manera, del model esportiu municipal.
