Joan Miquel Llodrà: "Sense prendre consciència del patrimoni que tenim, mai no el podrem valorar"
El passat 26 de gener s'inaugurava la nova exposició temporal del Museu d'Arenys de Mar. Aquesta vegada, aquest muntatge expositiu tracta un element característic de la nostra vila: el ret fi. Exposició comissariada per l'historiador de l'art i un dels màxims experts en la matèria, Joan Miquel Llodrà. L'Agenda ha parlat amb ell ara que el proper cap de setmana es realitzarà diferents visites guiades pel mateix comissari.
Joan Miquel Llodrà és historiador de l'art.
Comencem pel títol, perquè 'Un mar de tul. El ret fi, una punta d'Arenys'?
Quan fas una exposició sempre li busques un títol que tingui un cert atractiu, que sigui un ganxo, per una cosa o altra. D'una banda, el terme mar vincula aquestes puntes amb la costa, amb el litoral -amb l'antiga Costa de Llevant-, el lloc on es trobaven els principals centres productors randers. Mar de tul és una referència poètica -entre tàctil i sonora- al fons característic d'aquesta tècnica sobre el qual es despleguen la resta de motius i punts.
El ret fi és un element característic d'Arenys, patrimoni artístic, el visitant que podrà veure a l'exposició? Quines peces destacaries?
El ret fi és un més dels molts elements característics que té Arenys, i en són uns quants. És, però, un element que ens diferencia de la resta de poblacions, ja que de puntes avui no se'n fan a tot arreu i menys d'aquest tipus, que suposa molta habilitat i destresa per part de la puntaire. No es tracta de la típica punta geomètrica o de torxó que fan centenars de puntaires del nostre país sinó d'una de molt més difícil, de lenta execució: membres de l'associació de puntaires Flor d'Alba d'Arenys en són grans expertes i mestres, afortunadament. El visitant pot veure'n a l'exposició exemplars extraordinaris, la majoria no pertanyents a la col·lecció del nostre museu. De fet, aquesta és la gràcia d'aquesta mostra: ensenyar peces que ens arriben de fora, algunes de les quals mai fins ara exposades públicament. Destaquem, per exemple, les albes procedents de la catedral de Girona i de l'abadia de Montserrat, el mocador de la Macarena de Sevilla, les peces de la collecció d'Oleguer Junyent, del Museu del Disseny de Barcelona i del Museu de Badalona o les estovalles d'altar de la família Espriu -una autèntica filigrana-, a més dels bonics conjunts de l'Arca Barcelona. S'ha d'agrair com sempre la feina duta a terme per la Neus Ribas, directora del museu, per la feina feta, gens fàcil, en tots i cadascun dels passos que suposa un muntatge com aquest, especialment els tràmits de préstec i assegurança -ben feixucs-.
Aquestes peces que vénen de fora d'Arenys de Mar, fins i tot, fora de Catalunya, quina relació hi ha amb Arenys de Mar i que pots dir del ret fi i la seva expansió?
Del ret fi encara en sabem molt poques coses. Tot i els estudis encetats per Josep M. Pons i Guri, Jordi Palomer, primer director del museu, Lola Simarro i Núria Marot -a qui també hem d'agrair el seu suport i ajut constant-, el ret fi encara mereix un estudi aprofundit en tots els camps: econòmic, estètic, tècnic, comparatiu... Déu n'hi do la investigació duta a terme al voltant d'aquestes puntes amb motiu d'aquesta exposició -tal com es podrà veure en el catàleg- i les reflexions a les quals ens han portat moltes de les creacions exposades. Tot i això, però, encara ens queda molt camí per fer. Si al Metropolitan Museum of Art de Nova York tenen un ret fi catalogat com a francès i no català -que seria el correcte- no és culpa d'ells sinó nostra, simplement, per no haver estudiat i difós prou aquesta varietat a escala internacional. L'estudi de les puntes a Catalunya, en comparació amb altres països europeus, encara es troba a les beceroles, en feina feta i en reconeixement en l'àmbit acadèmic i del públic en general. Podem dir que ens trobem gairebé a la cua de les arts denominades decoratives o aplicades: però no defallim, en els últims quinze anys, des del museu hem dut a terme una tasca de visualització d'aquesta indústria artística molt destacable i que comença a donar als seus fruits. Sabem que el ret fi, tot i que no va poder competir amb altres puntes internacionals molt valorades per les classes benestants que se les podien permetre, es va vendre arreu de l'estat i al mercat sud-americà. De moment -es pot veure a l'exposició en un mapa ben illustratiu- hem localitzat moltes peces, i ben espectaculars, arreu d'Espanya -de Galícia a les Canàries-, però caldria un estudi documental molt més profund i rigorós en aquest sentit: segur que en aquest sentit, al nostre arxiu històric tenim un munt d'informació que espera ser analitzada. D'altra banda, animo a tothom qui viatgi que mai que trobin algun exemplar de ret fi, arreu on vagin, el fotografiïn, n'agafin un mínim de dades, i ens ho facin saber. D'aquesta manera, amb l'ajuda de tots, podrem arribar a configurar un primer corpus d'aquesta punta tan nostra.
Hi haurà publicació de l'exposició? I quina vinculació té aquesta exposició temporal amb la col·lecció permanent del Museu d'Arenys?
La política del museu d'Arenys és acompanyar cada exposició amb un catàleg, i en aquest cas, és clar, també serà així. Altrament, seria llençar la feina per la borda. S'ha de deixar constància de la feina feta i aquesta feina -em refereixo als resultats de la investigació- ha de quedar per escrit, en paper o digitalment, perquè serveixi de consulta a tothom i, tant de bo, sigui l'origen per a pròxims treballs de recerca. A banda de l'article de la Neus Ribas i del meu, hem tingut la sort de comptar amb la col·laboració de la Montse Viader -gran coneixedora de la història de les puntes a Arenys de Munt- i la Heather Toomers que, a banda de col·leccionista, és una de les expertes en puntes i brodats més reconeguda de la Gran Bretanya. Aconseguim d'aquesta manera, de mica en mica, posar el ret fi al lloc que li pertoca en la gran família puntaire europea. Cal dir que amb el catàleg la gent podrà veure algunes de les troballes que hem fet. Tot i que, com he dit, la majoria de peces ens vénen de fora, l'exposició ens ha servit d'excusa per regirar els magatzems del museu i localitzar dibuixos, matrius i patrons -alguns de la família Castells, de tots coneguda- que ens han ajudat a saber moltes més coses de les obres exposades. I el millor de tot és que encara ens queden moltes coses per trobar, investigar, datar... La cosa acaba de començar... Recomano a tothom que vagi a l'exposició que, després de veure-la, es passegi per la resta de sales del museu per acabar de contemplar les creacions tan extraordinàries amb aquesta tècnica que conservem, com ara les estovalles, l'alba i el roquet de la capella de Sant Jordi de la Generalitat.
Es farà una visita guiada el primer cap de setmana de setembre, però tindrem alguna visita més durant els mesos vinents?
Efectivament, el 5 i el 6 farem unes visites per l'exposició, malauradament amb ben poca gent a cadascuna, però, ja ho sabem, són coses de la COVID: l'espai de què disposem i la situació en la qual ens trobem ens limita l'aforament. Tot i això, qui vulgui una visita fora d'aquests dies es poden posar amb mi directament i estaré encantat. Si hi haurà altres visites organitzades pel museu? Això no depèn de mi... Tant de bo... Esperem que l'èxit de convocatòria d'aquest cap de setmana de setembre ens porti a programar-ne més... El millor de muntar una exposició és aconseguir que la gent hi vagi i les puntes, no ens enganyem, no criden tant l'atenció com la pintura, l'escultura o altres arts decoratives. En aquest cas no només gaudirem de la bellesa d'unes peces excepcionals, sinó que prendrem consciència del valor del ret fi com a tècnica i com a patrimoni que hem de protegir i potenciar. Crec que això és el millor la nostra tasca: que la gent vulgui saber, conèixer, senti com a mínim curiositat... Sense difusió, sense prendre consciència del que tenim, mai no ho podrem valorar -ja sigui una punta com un fragment de ceràmica- i, per tant, la seva conservació serà molt més difícil.
Per acabar, quin paper ha de jugar els museus d'Arenys dins del teixit cultural de la vila? I quin paper ha de tenir la cultura dins d'aquest context que ens toca viure?
El paper dels museus d'Arenys en el teixit cultural de la vila és importantíssim. A banda de la tasca de conservar i documentar els seus fons -col·leccions molt variades, ja ho sabeu, però íntimament vinculades a la vila, d'una manera o altra-, el museu ha de difondre'ls, fer-los arribar a la gent -grans i petits-, si no, malament. Conèixer el nostre patrimoni, valorar el que ens han deixat els nostres avantpassats -sigui el que sigui- és bàsic per continuar endavant com a poble i, per extensió, com a societat. Els museus són els dipositaris del que és de tots, del que ens identifica, del que ens fa tal com som. En el cas d'Arenys, hem d'estar molt contents de tota l'activitat que s'hi du a terme -ara menys per la COVID-, activitat que no sempre es veu però que hi és: des d'una visita teatralitzada a la restauració d'una peça o altra o l'inventari d'una donació. A més, el museu sovint posa en xarxa a diferents col·lectius i entitats del poble, fet que ens enriqueix a tots. Com la resta d'equipaments culturals del poble -l'arxiu històric, la biblioteca, el Centre Espriu...- no pot ser mai descuidat per part dels nostres governants. Seria ideal, i més en un poble com Arenys -que fardem de setciències, on ens omplim la boca amb els grans erudits i intel·lectuals que hem tingut-, disposar d'una publicació amb cara i ulls en la qual poder visualitzar la tasca d'investigació i creació duta a terme per molts arenyencs i que, de moment, no té cap vehicle de difusió. Molts recordaran el mític Oreig, o els Quaderns d'Estudis Arenyencs i Salobre... Tant de bo aquest desig -meu i de molts altres- es faci realitat ben aviat i que hi puguem publicar molts més estudis sobre el ret fi...
