Josep González Bayo: “He tingut diferència de criteri amb els polítics des del primer dia”

​Entrevista al exdirector de Ràdio Arenys
|

Josep bayo  xs


La seva dimissió no s’esperava. De cop, un dia vam saber que marxava. Per què? 

Perquè la vida són etapes. Jo crec que tocava. Encapçalar projectes de comunicació et desgasta. Fas un esforç molt gran per mantenir el llistó alt del mitjà que estàs gestionant i això requereix molta energia i jo ara mateix aquesta energia la trobava a faltar. Aquesta decisió, el fet de dimitir, porta dos anys meditant-se; no ha sigut una rabieta. Ha arribat el moment de marxar, sentint-me orgullós del que hem fet, perquè això ho hem fet entre tots, treballadors, collaboradors, entitats... 


Però algú havia de liderar tota la feina. 

Sí, però al final la feina l’hem fet entre tots. Si l’Estudi 3 ha estat un èxit, ha sigut perquè hi havia la Marta i jo al darrere. Si la programació funciona, és perquè esteu els treballadors i els collaboradors fent-la, si la ràdio innova tecnològicament, és perquè estic jo i els tècnics que ajuden a fer que es desenvolupi. Si la ràdio ha treballat amb les escoles, és perquè les escoles també han volgut participar-hi. Al final, això és un projecte collectiu, de poble. 


Al confinament la ràdio va fer un esforç titànic i vostè, també. Va ser el punt d’inflexió? 

Sí. Encarava el setembre amb una bona programació però pensava “si ens tornen a confinar i he de tornar a fer el que he hagut de fer durant aquests mesos...”. Per mi aquells mesos van ser com un segrest. Vaig estar dos mesos i mig tancat en un espai de 5 metres quadrats, mantenint l’antena viva, fent la gestió del confinament, ajudant els treballadors, a tu amb El Dominical... Tot des de casa, perquè la prioritat era la seguretat. 


Quan ara fa 12 anys li van dir si volia dirigir la ràdio i va acceptar, li fan algun encàrrec? Tenia al cap tot això que ha passat? O han passat coses que l’han sorprès? 

Em demanen que agafi les regnes de l’emissora, i la meva condició era un projecte per integrar l’audiovisual a l’emissora, per potenciar i recuperar el treball amb les escoles, les xarxes socials, la web, fer la ràdio molt més present al carrer, integrar-la amb les entitats... Vaig entrar i al cap de dues setmanes, amb en Quim Mateu i la Montserrat Jordà, ja teníem un programa d’escoles. Cada any, naixia un projecte nou. L’Estudi 3, la Mostra de Cinema, la col·laboració amb l’Aula d’Extensió Universitària, que no me l’esperava. Hi ha hagut coses que estaven planificades i n’hi ha que han aparegut per art de màgia. 


Se’n va satisfet? 

Sí. Un “sí” rotund. Hi ha coses que m’agradaria millorar, però com en totes les feines. Però aquestes coses que encara tinc al cap les delego perquè ja se’m feia molta pujada. Ara toca pensar en com serà la ràdio el 2025. 


Com s’imagina la ràdio d’aquí a 5 o 10 anys? 

Me l’imagino amb una estructura molt diferent en la gestió dels continguts. Un dia la majoria de ràdios del món hauran de fer un exercici molt gran de reflexió i apostar per altres plataformes que no siguin la ràdio convencional, i generar nous continguts que no estiguin pensats per la ràdio. 


S’ha sentit incomprès per haver impulsat els continguts en vídeo dins de la ràdio? 

La nostra emissora és la líder a YouTube, doblant en subscriptors i reproduccions a Catalunya Ràdio. M’he sentit incomprès els dos primers anys perquè després tothom espera el contingut en vídeo. Ara és impensable una ràdio que no faci vídeo. I el que vingui farà molt més que jo. Si és una persona professional, tindrà els coneixements i aprofitarà els recursos de l’emissora. Tinc l’esperança que la persona que vingui millori la ràdio. 


Quan es té la responsabilitat de la direcció, s’acaba convertint en el paraigües que protegeix els qui estan per sota, que no tenen necessitat de rebre pressions. Ha rebut pressions? 

Des del primer dia, però jo no les considero pressions, jo les considero diferència de criteri. El que no podem fer és que cada vegada que un polític et diu “escolta, això que heu dit...” dir que és pressió, perquè també s’ha de fer autocrítica. Durant aquests 12 anys crec que he tingut la capacitat de dir als polítics si tenien raó o no. En 12 anys jo no m’he sentit amb un ganivet al coll. 


Li ha donat la sensació que algun dels governs ha tingut la temptació de tenir sentiment de propietat cap a la ràdio? 

Quan algú pensa això és pel desconeixement de com funciona el mitjà. Però després tens una conversa, fas una reflexió, i queda tot aclarit. I no passa res. Hem d’entendre que quan un polític entra nou a l’Ajuntament, tot això és nou per a ells i necessiten un temps per entendre-ho. 


El seu primer dia sense ser director de la ràdio després de 12 anys, què va fer? 

Vaig anar a treballar, però vaig venir a la ràdio a recollir algunes coses que encara em quedaven per aquí, fotos del nens... Ara comença una nova etapa, al capdavant d’un restaurant. M’he criat en aquest món, el meu germà és xef, al meu pare tothom el coneix pels restaurants que ha tingut... Ho portem a la sang. No m’ha costat gens reactivar-me. Ara la situació és difícil, pel tema de la Covid, però nosaltres estem allà cada dia.