Estudien instal·lar gàbies per a senglars
En els darrers anys s'ha detectat un increment de població de senglars entre els dos Arenys. Aquest creixement afecta seriosament alguns conreus d'horta, on els senglars es mengen les collites.
Els experts atribueixen aquest increment a què aquests animals han identificat com a zones segures aquells espais propers a la població, com poden ser les urbanitzacions o la zona industrial, ja que aquí no poden ser caçats. També per l'espai que troben en els talussos de les xarxes viàries, com les autopistes. Els senglars veuen aquests espais com un refugi perfecte, on poder dormir i estar propers de les zones d'alimentació. Aquests dos factors, combinat a un abandonament dels conreus i un creixement de zones boscoses, han fet que els senglars hagin passat d'habitar els cims de les serralades del Montnegre i el Corredor, com fa 30 anys, a viure ran de l'entorn urbà.
A banda de les malalties que poden transmetre i dels desperfectes que poden generar, també hi ha el problema que els senglars apareixen de sobte pels rials, o fins i tot al mig de l'autopista, fet que pot causar accidents de trànsit amb conseqüències greus. Per aquests motius, es considera necessari actuar a tres nivells: caça o captura, protecció dels conreus i gestió de l'hàbitat.
Per tal d'abordar aquesta problemàtica, els caçadors proposen la gestió d'aquesta espècie de manera conjunta amb l'administració i els pagesos, per mantenir la major part de la població en el seu hàbitat tradicional on es poden fer les batudes amb seguretat.
Això requereix una implicació de l'administració, sobretot dels ajuntaments. S'ha de tenir en consideració que els senglars que habiten en entorns urbans o periurbans, deixen de ser una espècie d'interès cinegètic i es converteixen en una espècie de problemàtica social. L’Ajuntament de Barcelona paga cada any 120 mil euros a una empresa professional per treure els senglars de la ciutat i de les zones conflictives.
La gestió cinegètica de la zona del terme municipal d'Arenys de Mar, que queda entre el nucli urbà i el terme municipal de Canet de Mar, correspon per disposició administrativa, a la Societat de Caçadors d'Arenys de Munt, i la part del terme municipal situat a ponent correspon a la Societat d'Arenys de Mar i Sant Vicenç de Montalt. La Societat calcula que en aquesta zona hi ha entre 25 i 30 exemplars, entre adults, subadult i cries.
Per la proximitat a nuclis habitats, és molt complicat poder fer batudes de caça i només en algun indret es pot fer de manera puntual alguna actuació. A més, els senglars s'han adaptat a la presència humana i han perdut la por a l'home i als gossos i es mostren més agressius del que era habitual. Cal tenir en compte que el senglar és un animal salvatge i en determinades circumstàncies pot ser perillós per les persones que passegen i els gossos acompanyants.
La proposta complementària per controlar l'espècie a les zones conflictives, on no es poden fer batudes amb garanties de seguretat, és la instal·lació de gàbies trampa per capturar als senglars.
La Societat de Caçadors demana que l'Ajuntament d'Arenys de Mar i l'Ajuntament d'Arenys de Munt assumeixin el cost de les gàbies i ells es farien càrrec de la seva instal·lació, el control diari que requereix i la gestió de les captures. S'han presentat recentment dos pressupostos per la seva valoració.
La instal·lació d'aquests paranys requereix una autorització administrativa de caràcter excepcional, que la Societat de caçadors ha de tramitar. A l'autorització s'estableix el període de vigència, les condicions d'ús i la destinació dels exemplars capturats.
