Un recorregut per l'estiueig dels segles XIX i XX
A inicis d’aquest mes de juliol es va inaugurar al Museu d’Arenys una exposició temporal molt vinculada amb la vila d’Arenys: ‘Estiueig de proximitat, 1850-1950’. Es tracta d'un recorregut museístic comissariat per Joaquim Maria Puigvert, organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació i que s’exposarà en diferents museus a partir del 31 d’octubre, després de passar pel museu arenyenc. És una mostra amb diferents àmbits, on Arenys de Mar té un paper important i que fa un viatge pel fenomen de l’estiueig de la segona meitat del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX, gairebé cent anys per veure com d’important va ser l’impacte que va suposar aquest fet al voltant de Barcelona, sobretot a les zones del Maresme, el Vallès i el Garraf.
A l'exposició s'hi ensenya una caseta de bany que es podia trobar a la platja.
Aquestes diferents àrees expositives tindran molta relació amb la cita de Marc Boyer: “L’estiueig implica necessàriament una residència, és a dir, un hàbitat, un lloc, un quadre, un paisatge”. I així comença una vegada t’endinses en aquest recorregut, ja que al segle XIX va començar aquest moviment de primers estiuejants, de costums socials diferents i d’un impacte patrimonial que van arrelar a vegades als diferents nuclis de població. Així ho demostra la peça del Museu d’Arenys exposada, un bagul de viatge de l’últim quart del segle XIX de fusta i cuir, un objecte clau d’aquestes persones que marxaven de Barcelona a la cerca de nous espais, sigui mar o muntanya, molt en paral·lel amb l’expansió de la xarxa ferroviària.
Però Arenys és sinònim de mar, també de salut, com és el cas dels balnearis que van tenir un pes principal dins d’aquest fenomen d’aquestes dècades, ja que un balneari és salut i aquí, dins d’aquesta mostra, sobresurt el Sardinero, tal com es coneixia al Balneari Lloveras. L’historiador de l'art Joan Miquel Llodrà ha realitzat aquesta recerca a l'Arxiu Històric Fidel Fita i serveix per explicar el paper important que tenia el balneari com a espai de prendre les aigües. Aquestes fotografies i textos narren la incessant activitat que va tenir el Balneari Lloveras, on es pot veure una fotografia de la terrassa del cafè, de les festes al mateix balneari o seu de la Confraria de Sant Elm, a banda de totes les funcions pròpies d’un balneari del moment.
El Balneari Lloveras va tenir un paper principal en l'estiueig de tombant de segle.
D’aquesta construcció icònica passem a una fotografia de l’interior de l’Hotel Mont Calvari d’Arenys realitzada entre 1020-1930 per Joaquim Castells i Simón. Aquesta fotografia explica els diferents àmbits expositius de l’exposició, ja que l’urbanisme i l’arquitectura van tenir una importància cabdal en aquest estiueig o també com aquest moviment de persones feia arribar a les viles intel·lectuals o artistes claus d’aquests anys, deixant testimonis en forma de pintures, dibuixos, poemes i novelles. Aquí el més conegut és Salvador Espriu a Arenys de Mar, però també trobem a Joan Maragall que ho feia a Caldes d’Estrac, Josep Puig i Cadafalch a Argentona o Lluís Domènech i Montaner a Canet de Mar.
El recorregut acaba a mitjan segle XX, quan el turisme de masses va començar a guanyar terreny a aquest estiueig de proximitat, i es deixaven de veure obres com la caseta de bany que s’exposa al museu per deixar costat a altres postals més característiques d’aquells moments. És una exposició interessant, vistosa, amb una bona museografia, on destaca aquesta esmentada peça del mes de juliol que és el Balneari Lloveras, i peces de ceràmica emmotllada al final del recorregut que et deixa una panoràmica del que va suposar aquest fenomen de l’estiueig.
