L’últim senyor d’Arenys

Han passat més de 15 anys, però recordo clarament la primera conversa que vaig tenir amb el senyor Cassà. Jo era un estudiant de secundària, que començava a fer el treball de recerca sobre les mines d’aigua i m’havia citat a casa seva per parlar-me d’una de les seves facetes més desconegudes: la d’administrador de la mina de la Gallina. 

Davant d’un jove amb buf al coll i samarreta descolorida, s’hi plantava un senyor enfundat amb trajo, que amb l’estilogràfica marcava sobre un paper tots els detalls de la mina i les seves anècdotes. En acabat, va dir-me: “quan tens el cuquet d’anar estirant el fil, sempre tens més ganes de descobrir coses noves”. Una actitud ben definitòria. 

Amb el senyor Cassà, hi he coincidit després en moltes altres circumstàncies, sempre amb una paraula amable, sempre disposat a ajudar. 

Amb ell, desapareix el darrer referent d’un Arenys i d’una generació de persones implicades, tant en l’àmbit públic com privat, a reconstruir i millorar la vila i el país. Un senyor amb totes les lletres.