Uns quaranta senglars passegen pels carrers i voltants d’Arenys
El que a vegades sembla una situació simpàtica, com el fet de veure un senglar passejant tranquil·lament pel centre la vila, a la llarga pot esdevenir un greu problema de difícil solució, segons fan notar els experts cinegètics.
Santi Ferron, tècnic cinegètic de la Federació de Caça de Barcelona, va explicar al programa El Dominical de Ràdio Arenys, que si es visualitzen més els senglars és perquè, cada vegada més, tenen al seu abast menjar fàcil. Per això, aconsellen als veïns que no interactuïn encara que els cadells els facin molta gràcia.
Un porc senglar al carrer d’Amunt el mes passat.
“No s’ha d’oblidar que no deixen de ser animals salvatges” diu Ferron, que com a tals tenen reaccions d’animals salvatges i és per això que alerta dels problemes i reclama posar-hi solucions abans que l’abast de la problemàtica superi les administracions.
És especialment greu que hi hagi persones que donen menjar als senglars, ja que els animals, a banda d’acostumar-se a esperar l’aliment sense esforç, perden el seu hàbitat natural, que és el bosc. “Per això, si els donem menjar, també els estem condemnant” diu l’expert.
En el cas de les urbanitzacions, que és el lloc on més sovintegen aquests animals per la seva proximitat amb la zona boscosa, els experts opinen que s’hauria de posar remei al fet de deixar les bosses d’escombraries a l’abast dels animals i s’haurien de buscar fórmules perquè no hi puguin accedir.
De fet, en un tram tan curt com és la zona forestal a tocar de Canet, els membres de la Societat de Caçadors, calculen que hi pot haver més d’una quarantena d’animals. Alguns, ja s’han habituat a baixar pels rials fins a la platja i acudir als punts on s’acumulen deixalles. A vegades, fins i tot han provocat situacions de perill, ja que travessen les vies i el tren els atropella, sense que fins ara hi hagi hagut conseqüències greus. Per això demanen que les persones que passegen amb gossos evitin que els animals s’enfrontin.
A banda de mantenir les campanyes de sacrifici, els caçadors creuen que les administracions haurien de planificar la gestió dels hàbitats. Per exemple, les zones on abans hi havia cultius i que estan abandonades, són uns llocs ideals de refugi pels senglars. Igualment, caldria impulsar la iniciativa pendent per instal·lar trampes per capturar-los, però l’Ajuntament no ho ha decidit.
