Paquita Zaragoza: “L’expressió oral i escrita està baixant i es deteriora”

Paquita Zaragoza ha estat escollida Arenyenca de l’Any 2021 per votació popular. Va ser mestra de l’escola Cassà i impulsora fa 40 anys de la Mostra Literària. Té 81 anys i amb el seu marit, l’Agustí, aviat faran 60 anys de casats. Tenen quatre fills, 8 néts i un besn

ét. Zaragoza segueix activa en l’àmbit cultural i com a voluntària ajudant a entregar roba als necessitats que s’atenen al convent dels frares caputxins. 

Paquita Zaragoza, Arenyenca de l'Any 2021. Foto: Xavi Salbanyà

Ha estat escollida Arenyenca de l’Any. Què en pensa? 

Estic sorpresa i contenta. No hi comptava pas. 

Què ha pesat més en l’elecció, la trajectòria de mestra o l’impuls de la Mostra Literària? 

Una cosa complementa l’altra. L’escola em va marcar molt i suposo que a les generacions que van passar per l’escola també. L’escola va acabar i la mostra ha continuat. 

Les noves generacions llegeixen menys. Ho ha detectat? 

Sí. S’està molt pendent de les màquines escrivint missatges en clau i amb emoticones. L’expressió oral i escrita està baixant, es deteriora. Amb la Mostra Literària pretenen repescar l’interès per la lectura i per escriure. Tot i això, no es nota una millora. Ara no escriuen millor. El nivell està estancat. 

Què s’hauria de fer? 

S’ha de treballar a l’escola, però en bona part en la família. 

Que no s’hagin pagat encara els premis dels darrers dos anys pot perjudicar el prestigi de la Mostra? 

Sí, pot perjudicar perquè pot restar participació. 

Arenys necessita una nova biblioteca a les clarisses? 

Sí. La biblioteca fa moltes activitats i és necessari. M’agraden les clarisses. És molt cèntric i es recupera un edifici com en el seu dia es va fer al Calisay. També serà bo com a espai d’estudi per a estudiants. 

Com veu ara el món educatiu? 

Ha evolucionat en positiu. Ara es treballa per projectes i menys memorístic. 

L’autoritat dels mestres està qüestionada? 

Trobo que un mestre no ha de ser autoritari, però sí ha de tenir autoritat. 

L’escola Cassà va tancar i es va obrir el Sinera. Conserva l’esperit de l’antiga escola? 

És diferent. Quan el Sinera va començar estava al mateix edifici i van seguir els alumnes del Cassà. Es treballava d’una manera més casolana i propera. 

Com recorda la seva etapa com a regidora d’Ensenyament? 

Va ser una època bonica. Estava tot per fer. Vam crear les activitats d’estiu, la mostra, l’institut... 

Ha canviat la política local?

Sí, ha canviat molt. Abans era més vocacional, sense esperar res a canvi, i ara s’ha institucionalitzat. 

Els mestres també han canviat? 

El mestre que no té vocació val més que no s’hi dediqui. La pandèmia ha estat fatal pels mestres. S’ha pensat molt poc en ells. 

Continua tenint inquietuds polítiques? 

Sí. A nivell de Catalunya, em fa patir perquè no se sap ben bé quin camí es segueix. 

Com veu Arenys de Mar? 

Es fa gran. Té molts grups i no veig una unió de projectes comuns. Cada vegada està més atomitzat políticament. Sembla que quan un no mana s’ha d’estar en contra de qui mana. 

Què li agrada més d’Arenys i què menys? 

M’agrada que al nucli antic es conserva l’esperit de veïnatge. I si hagués de canviar alguna cosa, miraria d’unir més socialment els nuclis veïnals que no estan prou integrats a la vida arenyenca. Arenys està creixent molt. No m’agrada que es construeixi més, sobretot, cap a Canet. Ens quedarem sense territori. I no m’agrada que els lloguers estiguin tan alts.