Reme Rubio: “El centre de la Raureta beneficiarà l’economia local”

A finals de gener, el ple municipal va acordar la cessió de l'edifici i la finca de la Raureta per fer-hi un centre d'acollida de menors. L'Institut de Treball Social i Serveis Socials (INTRESS) hi obrirà un centre per a nens i joves d’entre 3 i 18 anys, d'ambdós sexes. INTRESS portarà a terme les obres amb un termini màxim d’execució de quatre anys. 

Reme Rubio, directora del centre de menors d'Arenys. Foto: Xavi Salbanyà

Per què és necessari aquest nou centre? 

Teníem un doble encàrrec de la Generalitat. El primer, atendre als nens i nenes que han de sortir de casa d’una manera urgent perquè algú ha decidit que estan en risc, i necessiten que se’ls cuidi mentre la seva família es recupera. El segon encàrrec és, justament, fer un estudi a les famílies per valorar si estan en les condicions òptimes per recuperar la tutela dels seus fills. 

Com pot revertir aquest projecte en benefici de la vida d’Arenys? 

De diverses maneres. D’una banda, un edifici públic com és la Raureta es rehabilitarà i quedarà per al poble, amb tot el que implica: treballadors que s’han de contractar per fer una obra d’aquesta magnitud i professionals d’educació social, cosa que tindrà una repercussió immediata a l’economia local. D’una altra banda, el dia a dia que implica un centre com el nostre també es notarà a les botigues del poble: nosaltres cada dia comprem al forn, a les carnisseries, als supermercats, a les ferreteries... 

Quins espais contempla el projecte de rehabilitació? 

Bàsicament, el que estableix la llei d’infància: les habitacions han de tenir dos llits o, com a màxim, tres. Amb totes les habitacions que hi ha, si les portem al màxim de la seva capacitat, poden haver-hi fins a 24 places. 

Per què s’ha triat la Raureta com a espai? 

Crec que va donar una casualitat: un espai que no estava rehabilitat i al mateix temps una necessitat nostra de trobar un edifici que compleixi la normativa de la llei d’infància. L’edifici actual del Casal Sant Vicenç no reuneix aquestes condicions estructurals per fer-hi un canvi de tipologia de centre. És un problema de distribució, ja que és una casa de colònies que està pensada per a aquest ús: habitacions macrograns fins a 16 persones, amb un lavabo compartit, etc. No és igual passar-hi tres dies de colònies que viure-hi. 

I el Casal tancarà, oi?

Sí, som el mateix equip de professionals que ens traslladem; no quedaran oberts els dos recursos. 

Quin perfil tindran els nens i joves que vindran a la Raureta? Perquè seran una mica diferents dels que hi ha al Casal Sant Vicenç. 

Sí, no podem avançar com serà, però sí que sabem que hauran d’haver sortit de casa seva de forma urgent: per maltractaments, per negligències, per problemes de salut mental de les seves famílies... i que en aquells moments no els poden atendre de la forma adequada. És l’única cosa que tindran en comú. La llei diu que hem d’atendre a nens a partir de tres anys, però la realitat està portant que als centres d’acollida hi hagi també nadons, perquè no hi ha prou famílies per donar resposta a aquestes urgències; per tant, ja veurem més endavant si haurem d’habilitar també algun espai al centre per a nadons. A la Raureta hi haurà un ventall més ampli d’edats i de casuístiques que fins ara. 

Aquests nens i joves s’escolaritzaran a Arenys, oi? 

Això ens ho haurà de dir la inspecció de zona. Hem tingut experiències de nens que han anat a Sant Vicenç de Montalt, per exemple. Majoritàriament, entenc que vindran a Arenys, però no exclusivament.