Paquita Zaragoza posa en relleu la importància del treball col·lectiu
Paquita Zaragoza va recollir el l’almorratxa com a Arenyenca de l’Any pel seu impuls de la Mostra Literària en un acte on també es va fer un reconeixement a la seva tasca com a mestra, política i activista social. La Mostra va ser el fil conductor amb la lectura de diferents poesies que s’han presentat en algunes de les 40 edicions de la iniciativa de veu de Jaume Casanovas. També hi van participar Ramon Verdaguer, amic de Zaragoza, el president de l’Associació d’Informador d’Arenys, Enric Sierra, l’alcaldessa Annabel Moreno, i la primera Arenyenca de l’Any, Rosa Nicolau, que va entregar l’almorratxa.
Rosa Nicolau va entregar l’almorratxa a Paquita Zaragoza. Foto: Xavi Salbanyà
Zaragoza va afirmar que no s’esperava ser una de les candidates. Per sobre de tot va destacar que el seu treball i la seva implicació en projectes com la Mostra Literària no haurien estat possible si “només haguéssim estat una activitat personal, totes són fetes en conjunt amb altres persones”.
Aquest treball en equip també el va posar en relleu en parlar de quan va ser mestra i directora de l’escola Cassà així com en l’activitat política. “Si vam aconseguir un institut no va ser només obra meva i si hi ha activitats que encara continuen és perquè en el seu moment vam crear el Consell Escolar i es va decidir crear projectes com les activitats d’estiu”. Va ser dins aquest primer Consell Escolar on es va decidir tirar endavant la Mostra Literària que ha arribat fins avui en dia. Un conjunt de tasques que sobretot van ser possible gràcies al suport de la seva família.
Ramon Verdaguer va fer esment a l’arribada de Paquita Zaragoza a la nostra vila, una "petita pàtria" on va trobar un lloc on poder “estudiar, ajudar, ensenyar i estimar”. En aquest sentit, va posar en relleu el fet que l’arenyenca tenia clar que, a més de fer de mestra, havia de fer alguna cosa més com va aconseguir, per exemple, fent-se càrrec de la Regidoria d’Educació on va aconseguir impulsar la Mostra Literària. També va fer esment a les paraules de Pons i Guri, qui va afirmar que Paquita Zaragosa “serviria com a alcaldessa, dialogant treballant, parlant amb tothom i anar endreçant no només l’àmbit d’ensenyament sinó l’àmbit de tot el govern”.
Però per sobre de tot, Verdaguer va voler destacar la seva tasca com a mestra i directora del Cassà, la seva feina dins el món de l’ensenyament especialment en moments de canvis, com la integració de les nenes al centre. També va parlar de la seva entrada com a membre del Patronat del Socors on es va arremangar i va fer la seva aportació ajudant als altres en moment complicats, sobretot més recentment amb la pandèmia aportant menjar a qui ho necessitava.
El president de l’AIA, Enric Sierra, va ser alumne de Paquita Zaragoza i va posar en relleu alguns records com el fet d’ensenyar el català en llibertat encara amb el dictador viu. Sierra va destacar que el poble la va escollir com a bona mestra i persona de bé. “La feina de mestre és un pilar fonamental per aconseguir una societat madura, culte, civilitzada, cohesionada, implicada, solidària i d’estima pel país per viure en llibertat” tot fent parallelisme amb la llibertat de premsa que, en el cas de la nostra vila, es va traduir amb la creació de l’AIA per defensar la llibertat dels mitjans de comunicació locals i que l’any que ve celebrarà 25 anys.
L’alcaldessa Annabel Moreno, va posar en relleu la implicació de Paquita Zaragoza en el poble sense res a canvi. “Vivim un moment massa individualista, estem massa pendent dels altres (...) hem empetitit la nostra capacitat d’ajudar i això ho hem de revertir”. Va dir que s’havia de prendre exemple de Zaragoza en la seva implicació en la Mostra Literària i en els projectes que va impulsar com a regidora. “Necessitem molts Paquites”, va dir. També va destacar el fet que aquesta vegada totes les candidates al guardó d’arenyenc de l’any fossin dones.
