El camí d’anar a tocar ratlla

Reprenent el fil que en Verdaguer ens va proposar el mes passat, anem a tocar ratlla. Hi ha alguns dies que una decideix passejar i anar fins a vora Canet. Tot i que desajustat és el meu particular tocar ratlla. He de dir que sentir com dringuen les barques, les salutacions suades, curtes d’alè o tòniques de resistència, les cames desitjoses d’exercitar múscul, els pins, les bicicletes, els darrers estiuejants són un paisatge llaminer. Ja queda lluny l’estesa de roselles vermelles, granades, liles que ens va regalar la primavera passada el rial de la Serp. Ara ja és l’hora dels nens a la placeta després de l’escola i les últimes canyes que fan olor a vacances. Oblidem ràpid el poc equipatge que ens proposa l’estiu per bosses curulles d’ “i si...”. Afortunadament una bona romeguera mai falta per sentir que l’anar amb calma encara forma part de nosaltres. Entrat el setembre Arenys reneix entre espurnes salades de comiats. La tardor feineja i ens espera al porxo.