I aquell dia vam ser felices

Aquest febrer vam assistir a una xerrada a la biblioteca sobre una novel·la que havíem llegit prèviament i que a l’abril farà temporada a la Sala Versus de Barcelona. El llibre en qüestió es diu “El lladre de quaderns”, però a la versió teatral s’ha titulat “El lladre de llibretes”. El cas és que aquella tarda, amb els deures fets, vam desfilar cap a l’edifici annex a la biblioteca, al mateix carrer, el del bonaire. I així va bufar. Van ser dues hores i poc, repartides en dues sessions, on en David Pintó, director i adaptador de la novel·la d'en Gianni Solla, va desplegar el seu art pedagògic i ens va regalar la seva vessant artística, festiva i apassionada. Vam conèixer una manera de fer que beu de La Cubana, de Dagoll Dagom, de Jaume Melendres, de Montse Colomé i de tants altres. I va saber encomanar-nos el joc i la inquietud pel fet teatral. Vam viure un dilluns de portes obertes i de cor eixamplat. Aquell dia vam ser felices, i no sabria dir si ho sabíem.