Un desig pel nou any

Passat el misteri del dia 6 dir-vos que aquest any he badat. Nois, he badat! I mireu que sóc de les que crida fort: “Ja baixen. Ja baixen!!!” I res de res. Pensava: “Aquest 2023 ens el porta-ran”, però no hi val que només ho pensis. S’ha d’actuar. Fa anys que sóc defensora dels columpius, altrament dits gronxadors. I, per tant, m’he dit que d’aquest any no passava que el demanés. Això sí, gronxador per a cossos adults. Que no grinyoli quan t'hi asseus ni t'estrenyin les cadenes acabat l'enlairament. Un gronxador per no tocar de peus a terra durant una estona. Fóra bonic davant del mar i que n'hi hagués uns quants per no fer massa cua. Un gronxamalalties, maldecaps, desconvivència, gronxaismes. Un lloc on descansar per tornar a engaltar l’endemà. Un gronxador que pot ser poema o cançó o doll d'aigua o cabirol. Un lloc per a tu que ara em llegeixes i per a mi que ballo paraules. Gronxadors per al poble, si us plau, si encara hi som a temps.