L’Ateneu Arenyencs compta amb amb dos jugadors de billar invidents
Dos socis de la secció de billar de l’Ateneu Arenyenc són alhora un exemple de superació una vegada que competeixen en les diferents lligues locals. Ells són els sobradament coneguts a Arenys, en Siscu Gómez “Patricio” i en Francesc “Quico” Fernández. Ambdós tenen una gran experiència com a afiliats a l’ONCE i ara, una vegada jubilats de la venda de cupons, volen donar exemple a la resta del col·lectiu d’invidents.
A banda de fer pública la seva història de superació, els “dos Quicos” volen agrair l’acollida de l’Ateneu Arenyenc. “Les entitats locals haurien de ser una vàlvula d’escapament per als discapacitats”, especialment després de finalitzar la seva etapa laboral. “Sovint —explica en Quico— quan un invident es jubila no sap que fer i s’acaba tancant a casa i es deprimeix”. Pe això, difonent la seva experiència esperen animar a molts companys del seu col·lectiu a fer activitats.
Els nouvinguts a l’Ateneu, que sovint es queden a observar les evolucions dels jugadors de billar, no donen crèdit a què veuen “quan els expliquem que som invidents i afiliats a l’ONCE”. En Patricio, de 69 anys, té una discapacitat visual del 90% des dels 32 anys. En Quico, de 66 anys, casat, amb dos fills i sis nets, té una ceguesa del 75% a causa d’un accident laboral quan tenia 30 anys, a les drassanes del port i també “a diverses negligències mèdiques”.
Els dos, des de sempre, han intentat practicar esport. En Siscu va participar en equips de futbol sala de l’ONCE “jugant amb pilotes amb llaunes i picarols”. En Quico, de sempre ha jugat a futbol. Hom encara recorda el protagonisme que va adquirir amb el seu germà, Plàcid, en els camps de la comarca vestint la samarreta de l’Arenys Exprés. Es van conèixer venent cupons i “en lloc de fer-nos la competència vam decidir col·laborar” quan un no podia arribar a un lloc, hi anava l’altre. I així, s’ha anat consolidant una complicitat que ara es transmet en les taules de billar de l’Ateneu.
En Quico detalla que, quan apunta amb el tac, “no tinc nitidesa i que li complica la precisió” i en Patricio que veu les boles distorsionades. Així i tot, diuen que participar en les lligues locals “és una competició” i sempre hi ha qui “s’emprenya quan guanyes”. Expliquen que un soci, en perdre davant un invident “va tirar el tac a terra renegant”. Ells, però, sempre tiren humor i per desestabilitzar els rivals, els diuen: “com explicaràs que t’ha guanyat un cec”.
