Una Caixa, la d’ahir, ben nostra (1a part)
Al llarg de la història la gent ha buscat sempre la manera de prevenir econòmicament els embats de la fortuna, especialment en l’àmbit laboral i de la salut. Així, durant l’edat mitjana i l’època moderna, a banda de controlar i regular l’exercici d’una activitat professional determinada, els gremis tenien com a funció assistir els seus membres en cas de convalescència per malaltia, per assegurar-ne un bon enterrament o per ajudar-ne les vídues i familiars desvalguts. A principis del vuit-cents i en endavant, amb la desaparició d’aquest tipus d’associacions, en proliferaren d’altres que continuaren ajudant els seus components en determinats tràngols. Pensem, per exemple, en els populars monts de pietat, o montepíos com eren coneguts aleshores.
Els Seràfics, l’any 1931, on actualment es troba el Calisay.
La Societat Coral l’Esperança, fundada el 1863, col·laborà des dels seus inicis en tota mena de causa solidària, local o nacional. Però no només es dedicà a ajudar als altres sinó que procurà especialment pels seus. És així com, des de principis del segle XX i gràcies a la iniciativa d’un dels seus presidents —en Telesfor Serra i Cassà—, el coro va disposar d’un socors mutu per a assistir els socis en cas de malaltia o baixa laboral. Gràcies a aquesta mena de mutualitat, els cantaires —la majoria humils obrers i treballadors— gaudiren, quan ho necessitaren, d’un petit suport econòmic —diguem-ne ajut o subsidi— del qual aleshores no es disposava oficialment.
Però l’Esperança no fou la primera entitat arenyenca en promoure l’estalvi. Abans ho va ser la Joventut Seràfica de la Mare de Déu de la Misericòrdia, agrupació fundada el 1906 a partir de la iniciativa d’uns joves arenyencs, aixoplugats pel convent, que tenia com a fi millorar la situació moral, cultural i material de la classe obrera arenyenca. Establerta en una de les finques on avui s’aixeca part del conjunt arquitectònic del Calisay, la Joventut Seràfica disposava, entre d’altres, d’unes escoles dominicals i nocturnes; d’un saló de lectura; d’un consultori mèdic i servei farmacèutic de franc i, fins i tot, d’un despatx d’assessorament legal.
D’entre totes les facilitats que els Seràfics oferien als seus associats, voldríem destacar-ne, però, la Guardiola Escolar. Aquella secció, coneguda popularment com l’Econòmica, havia estat fundada a principi del 1908 i no tenia cap altre objectiu que incentivar els nens que assistien al Catecisme a què practiquessin l’estalvi. Al cap de poc d’haver-se obert aquella guardiola, i amb petites imposicions de 5, 10 o 25 cèntims, aviat es recaptaren 300 pessetes. Per humil que sembli, aquest és l’origen del que, quinze anys més tard, havia de ser la primera sucursal de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi a Arenys, el centenari de l’obertura de la qual celebrem enguany.
Seguirà en el pròxim número de L’Agenda.
