En record de Graciliano Sanz
En Graciliano Sanz va néixer a Traíd (Castella la Manxa). Era el gran de 5 germans a l’Espanya de postguerra on la vida rural no oferia gaires possibilitats de progressar. A 7 anys va anar a estudiar al seminari d’Alcalà d’Henares vivint gran part de la seva infantesa lluny de la seva família. Cap als 14 anys, va dir als seus pares que volia deixar els estudis per posar-se a treballar i ajudar en l’economia familiar.
En Graciliano Sanz va regentar durant molts anys el bar de l'Ateneu Arenyenc. Foto: Xavi Salbanyà.
Casualment, en aquell moment estava a Traíd un amic de la família, Pere Rosell de la sala Mercè, qui va proposar al pare d’en Graciliano d’emportar-se’l a Arenys on podia oferir-li una feina en algun dels seus negocis. I així va ser com en Graci va venir a Arenys a fer de cambrer a la sala Mercè i allà cada matí anava a comprar els croissants a can Danés on treballava la Mercè, que es convertiria en la seva dona i amb qui començà a construir el futur de la nostra família. Després d’ell, el van seguir cap Arenys la resta de germans, el pare, la mare i amics del poble.
Es va dedicar sempre a l’hostaleria: també al bar Capote. Però on va fer arrels va ser a l’Ateneu començant cap a 1973 com a cambrer i assumint 3 anys després la gerència del bar fins a la seva jubilació. L’Ateneu ha estat la segona casa de la nostra família on fill, filla, nebots i nebodes hem crescut.
A l’Ateneu en Graci va fer una xarxa de clients que amb el temps es van convertir en amics i amigues, amb qui comparteixes bones estones, reflexions i anècdotes, als qui va donar servei darrere de la barra i fora d’ella. Així era en Graciliano, un home bo, humil i molt treballador sempre disposat a ajudar als altres sense esperar res canvi.
