Cartografia

Asseguda en un banc de la Riera, m'he posat a cantar la de Bicicletes de Blaumut. He pensat que seria bonic que algú s'asseies i cantéssim junts. En som 4 comptats al carrer a quarts de vuit del vespre. Veig gossos que treuen a passejar a humans, altres que treuen cartró per reciclar, unes que van a ballar, les altres a cantar i els altres a comprar per a sopar. Hi ha bars tancats per descans, botigues de vacances, establiments tancats i barrats ben aviat. D'aquí a quatre dies carnaval i ja parlem d'eleccions europees. Tots som referències, amics, els passavolants, els llocs que intenten ser part del paisatge arenyenc, les entitats preparant actes, els absents, les campanes, els acudits. I entremig, una va mirant sense pressa de tant en tant. Sento el fred i no puc imaginar aquells que no tenen sostre ni plat segur o els que en tenen de males maneres o són jutjats sota la mirada superba del privilegi. Llavors em vénen ganes de cridar: Carnaval? Carnaval hauria de ser cada dia! A veure si ens sacsegem i fem alguna cosa de profit.