Maig esclatant

Us escric des d’una tarda plujosa i fèrtil. Ja som a juny i encara porto a la pell un maig que arrossega una apagada elèctrica, la nit de museus, de puntes de coixí viatgeres, d’exposicions fetes per joves que parlen de migració, de colors emmarcats en cares de dona. I des que el dia s’ha allargat que el poble vessa música, música: del Maria Canals, de l’assaig de l’EMA portes enfora, dels balls de cada diumenge a la Riera, per dir-ne alguns. Arenys batega i ja surt a omplir les terrasses. Tot és una traca de finals de curs sigui d’escoles, de tertúlies o de concursos literaris. Ningú no vol perdre cap primavera més, no volem arribar mai més tard a la vida, al carrer, a la qualitat de temps. Un vespre mentre sentia un concert en directe, veia com les orenetes ens sobrevolaven, i quins verds que reflectien les branques dels arbres! Mentrestant pensava que mentre hi hagi música, pot haver-hi pau. Cantem junts, convilatans i que el foc de Sant Joan ens faci renéixer!