Patró d’Arenys, des de fa 360 anys
El 3 de juny de 1664, aquest mes fa 360 anys, el Consell Municipal d’Arenys de Mar va elegir com a patró de la vila Sant Zenon, un màrtir romà del segle III, que va morir en les persecucions dels emperadors Dioclecià i Maximià contra els primers cristians. Segons la tradició, Zenon i els seus 203 companys van ser executats extramurs de la ciutat de Roma, en el mateix lloc on va rebre el martiri l’apòstol Sant Pau. La seva festa escau el dia 9 de juliol, i des d’aquell moment, Arenys ha celebrat la diada del sant amb molta solemnitat. Com és que els arenyencs van decidir-se per aquest sant tan desconegut?
Sant Zenon amb el verol. Foto: Xavi Salbanyà.
Una relíquia de Roma
Tot i que no hi ha documentació que ho acrediti, diversos historiadors locals han convingut que Arenys de Mar disposa d’una relíquia del cos de Sant Zenon des de finals del segle XVI. El primer d’octubre del 1583, el frare dominic Juan Domínguez de Fuentelsaz (Guadalajara) obtingué llicència del Papa per endur-se de Roma les relíquies de Sant Zenon i els seus companys a la seva Castella natal. A partir d’aquí segueix la llegenda: en passar per Arenys, va caure malalt i els arenyencs van fer-li totes les atencions fins que es va guarir. Com a mostra d’agraïment els regalà uns ossos del cos de Sant Zenon.
Patró de la gaia vila
Des de bon principi, la patrona de la vila era Santa Maria, per ser la titular de l’església. A mitjan segle XVII, les confraries s’encarregaven de les diverses festes: Sant Elm, els mariners; Sant Joan, els artesans; i Sant Roc, la pagesia. La del Roser, que molts cops havia de fer préstecs a les arques municipals, havia assumit la festa del 15 de d’agost. El Consell Municipal no n’organitzava cap i el 1664 va fer solemne vot de vila comprometent-se per ells i pels esdevenidors, de celebrar cada any la festivitat de Sant Zenon, “tal com si fos diumenge, abstenintse de treballar i fent sermó des de la trona”.
Les Fires de Sant Zenon
Ben aviat la diada de Sant Zenon passà a ser la festa més important de la vila. El 1680, obtingueren llicència del marquès d’Aitona per a celebrar una important fira els dies 9 i 10 de juliol de cada any. I encara: també van aconseguir llicència per a fer mercat cada dissabte. El 10 de juliol, a més, se celebrava Sant Fèlix, de qui el bisbe Antoni Pasqual també n’havia regalat les relíquies després d’haver estat a Roma.
Un pom de verol
La representació de Sant Zenon a Arenys va patir variacions respecte de la resta del món. A banda de la palma, símbol del martiri, porta una bandera i no una creu: és el penó d’Arenys de Mar. A més, des de la dècada de 1880 durant la seva festa se li colloca un pom de verol de raïm. Amb l’arribada de la plaga de la filloxera, els vinyaters arenyencs es van encomanar al sant perquè els salvés els ceps. Aquesta ofrena es manté encara cada any gràcies a la família Badia i Guri.
Els nostres enemics confon
L’ensulsiada del 1939 va comportar la pèrdua de molts elements tradicionals propis de la festa de Sant Zenon. Tanmateix, el 1943 s’estrenava l’Himne a Sant Zenon, amb lletra de Joan Draper i música de Xavier Maimí, destacats activistes recuperadors de la cultura local a la postguerra. Al tombant del segle XXI, l’Himne ha esdevingut un cant de masses en un dels actes que perdura des del primer dia: les Solemnes Completes.
