75 anys de la Dansa d’Arenys
Sempre es ballava en les festivitats i en les seves Vuitenes o Enramades on tota la Vila prenia part i, en particular, la Fadrinalla. La música suposadament primer interpretada pels joglars i posteriorment els músics en formacions de rondalles o bandes. Més tard, orquestres o cobles tocaven el que estava de moda en cada moment i quasi sempre a cada lloc disposaven d’alguna cançó tonada pròpia. En dèiem el “Ball de Plaça” o dansa típica del lloc on tocaven.
Una de les primeres imatges de la Dansa dʼArenys recuperada. Foto: Fons Joan Ferrer.
A les darreries del segle XIX i a principis del XX, la progressiva degradació de les festes va fer que es deixés de ballar aquella dansa. Quan porta a Aureli Capmany, director i un dels fundadors de l’Esbart Català de Dansaires, que fou el primer de la nostra terra, a buscar el folklore de totes les contrades de Catalunya i aquí Arenys recupera el 1910 el ball de plaça o la dansa i que la interpretaren amb el vistiplau dels arenyencs. Uns anys més tard, aquella costum anava en decadència pels nous balls importats. Llavors fou Xavier Maimí Miró qui recupera aquelles partitures i les refà escrites sols per a piano. En elles, en tot detall, intercala els moviments de la dansa i actituds dels dansaires. D’aquesta redacció definitiva porta el següent títol “Dança, ball típic de Arenys de Mar, que’s ballava en les festes de l'Octava de Corpus (Enramades) i en las principals diades del any, Arenys de Mar 2 de febrer de 1923”.
La dansa d'Arenys, l'any 2006. Foto: Bernat Salbanyà.
Acabada la guerra i per tal de tornar a recuperar la cultura i les tradicions populars, es crearen Esbarts i en ells la popularització de moltes danses. Aquí a Arenys ho feren la Gent dels Seràfics, amb el paraigua de la Comunitat Caputxina, creant l’Esbart Maragall, el qual debutà el 22 de setembre de 1946 en el camp de futbol. Joan Amades que buscava l’origen de les danses es troba amb Marcel·lí Vila i Boada, Francesc Pera i Serra, Oriol Pascual dansaire de l'Esbart Verdaguer, que exercia com a professor en una escola d’ací, Xavier Maimí Miró i amb molts arenyencs que l'havien ballada. Ara l’Esbart d’Arenys, sota la direcció artística de Manuel Cubeles i Solé i amb direcció musical del mestre Lluís Moreno i Pallí i amb l’ajut de l’Obra del Ballet Popular, confirmaren l’exactitud de la tasca del mestre Maimí i es posaren a recuperar el Ball de Plaça o Dansa d’Arenys.
Ara era temps de què les músiques foren interpretades per la cobla. La nostra dansa s’havia d’adaptar i aquesta tasca se li demanà al mestre Joaquim Serra, que ja havia fet moltes adaptacions i composicions d’altres danses de diferents poblacions. La nostra la compongué per a dues cobles que en el dia de l’estrena la varen interpretar amb la direcció del mestre Moreno Pallí. Va ser el dia 10 de juliol de 1949 a l’envelat de la Festa Major de Sant Zenon.
La dansa d'Arenys, l'any 2009. Foto: Xavi Salbanyà.
La nostra dansa no surt d’un origen religiós o ritual, ni de presa de possessió de pabordes d’altres càrrecs, ni de fets feudals o inspirats en paisatgista o fenòmens naturals. Sols era i és un ball de plaça. L’any 1953 es comença a ballar per la festa de Sant Roc al bell mig del sorral de la nostra Riera. Abans de sortir la processó, amb la supressió d’aquesta, passà l’ofici religiós a la tarda. Llavors van començar a ballar-la quan finia l’Ofici, primer al mig de la Riera i més tard a la plaça de l’Església. També s’hi ballà al damunt un entarimat i els darrers anys es balla a la Riera, la part del davant del Xifré. S’intenta fer una versió més curta per poder ballar-la en festivals i donar-la a conèixer per poder-la ballar a la resta d’Esbarts de Catalunya, tal com escrivia en Aureli Capmany, íntim amic de l’investigador i folklorista arenyenc Pere Martí Puig i també defensor del ball de plaça d’Arenys.
Però tot i la revisió musical feta per diversos mestres i del mateix autor i del director musical de l’Esbart, no agradant ni als directors de l'Esbart, ni Dansaires, ni a Directius, no va convèncer a ningú ni ballant-la amb menys dansaires, es decidí descartar aquesta possibilitat, afirmant que així era la nostra Dansa i d’això fa 75 anys. Ara ja fa 71 anys que es balla el dia de Sant Roc. Podem dir que és la nostra “Tradicional Dansa d'Arenys” i que sempre serà lenta una mica ensopida, però és l'única “DANSA D’ARENYS” esperant que ho sigui per a moltes generacions.
(Dades extractades dels Arxius del Esbart, Seràfics, Fidel Fita i de J.M.P.G.)
