Les famílies refugiades que estaven a la casa de Can Montal, es neguen a anar-se'n
Les vint-i-quatre famílies refugiades que fa uns dos anys es van instal·lar a la casa de Can Montal han estat instades a abandonar la que fins fa pocs mesos també era la seu de l’ONG Diaconía. L’entitat no governamental havia de gestionar l’asil dels refugiats i cercar la seva inserció fins que siguin autosuficients, el que no han aconseguit. Ara, per raons econòmiques han hagut de traslladar-se a un hotel a Blanes, però tres famílies s’hi han negat.
Tres de les refugiades a l'interior de can Montal. Foto: Xavi Salbanyà.
Els refugiats tenen un límit de vint-i-quatre mesos per assolir l’estatus d’asilats i inserir-se amb garanties a la societat. Així aprofiten les oportunitats que els hi donen les organitzacions que gestionen l’acollida d’aquestes famílies que es veuen obligades a fugir de les seves llars a causa dels conflictes bèl·lics i polítics, amb fons de l’Estat espanyol. Precisament, als mateixos refugiats els sorprèn el fet que l’ONG que els havia d’ajudar a trobar habitatge i ser autosuficients, els hagin instal·lat a una zona amb poques o nul·les oportunitats de trobar un lloguer assequible. Per això, diuen que “hem estat enganyats” i asseguren, “no ens han facilitat la inserció” sinó que, a més, acusen, “s’han gestionat malament els fons del ministeri”.
Les tres famílies allotjades a Can Montal, que es neguen a anar-se'n, al·leguen incompliments per part de l’ONG tot i que ja els han fet saber que si mantenen aquesta posició, se’ls podrà considerar que ocupen il·legalment la casa. Les tres famílies es mostren molt agraïdes de l’atenció que han rebut des de Serveis Socials d’Arenys i de les diverses organitzacions, com Càritas. Molts d’ells són llicenciats, com la Jenny, que està a Arenys amb els seus dos fills i que al seu país, Colòmbia, era enginyera industrial, que lamenta no haver-se pogut integrar i haver de viure dels ajuts socials. L’acompanyen la Baraa, que és una refugiada siriana amb tres fills, que el seu marit és un obrer qualificat de la construcció. També hi ha la Nuriu, una refugiada de Geòrgia, amb dos fills i muller d’un atleta reconegut, que malviu en un gimnàs a Mataró i no pot competir per manca de documents.
Tots ells malparlen i es consideren enganyats per l’ONG, i per això mantenen la postura de força. “Els companys que han acceptat anar a Blanes volen tornar perquè l’hotel no està en condicions” expliquen. Ara, però s’enfronten a pressions d’advocats i, fins i tot de la policia, per abandonar la casa, per la que l’organització pagava uns set mil euros mensuals. L’ONG Diaconía, considera que les famílies ocupants han superat el termini d’estada al territori i, per tant, han de cercar altres alternatives. En aquest sentit, el Departament de Drets Socials de la Generalitat va fer enfadar l’alcalde, Estanis Fors i la regidora Soraya Real, en reclamar-los un habitatge per les famílies “quan la mesa d’emergència ja està sobresaturada amb gent d’Arenys en espera” lamenten.
