Ports avança amb la construcció del martell que farà més estreta la bocana
Ports de la Generalitat no pensa fer cas dels arguments del Club Nàutic per oposar-se al projecte de martell a la punta vella de l’espigó de Llevant, perquè considera que la bocana, malgrat reduir-se en 50 metres, tindrà una amplada de 120 metres, que en cap cas pertorbarà l’entrada dels vaixells. A canvi, millorarà la seguretat de les dàrsenes interiors, ara molt afectades per l’agitació que provoquen els temporals de Garbí i de Ponent, més habituals amb el canvi climàtic.
Margarita Díez, directora de la Zona Portuària Centre, defensa el projecte de martell a l’entrada del Port d’Arenys. Assegura que fa 30 ja es va fer un estudi de vulnerabilitat per millorar la seguretat. A més, rebutja els arguments de Carles Ubach, president del Nàutic, que acusa Ports de fer l’obra per guanyar diners amb una nova dàrsena. Segons la simulació realitzada per la Universitat Politècnica, que planteja les situacions límit de temporals, l’amplada de la bocana de 120 és idònia pel tipus de vaixells que hi ha al Port. La UPC ha analitzat la maniobra dels vaixells en escenaris extrems i ha determinat que l’amplada serà la idònia, ja que per fer la revirada, es necessiten 75 metres i la bocana en tindrà 120.
Simulació de com quedaria la bocana del Port dʼArenys. Foto: Carlos Cano.
Ports tampoc entén la crítica quan altres ports veïns, com el de Mataró, on també es va construir un martell per acabar amb el perill d’onatge invasiu, té una amplada de 80 metres. Port Balís en té 83, Premià de Mar, 59 i el Masnou 75. Tots ells abriguen vaixells de més de 30 metres d’eslora. A més, el punt més estret del port és el que hi ha entre la zona pesquera i la dàrsena del club nàutic que és de 54 metres, després d’haver ampliat els amarradors. Díez posa com a exemple el cas de Mataró, que va aplicar una solució similar a la que es pensa construir a Arenys i que ha funcionat perfectament. La implantació d’un tacó perpendicular a l’espigó protegirà l’interior.
Si bé Carles Ubach s’ha envoltat també de veus discrepants del Club de Pesca Mar Sport i d’alguns pescadors ja jubilats, des de la Confraria de Pescadors no veuen malament el projecte del martell. Recorden que cal aprofitar el màxim els recursos possibles i recorden que al Club Nàutic, per poder ampliar els seus pantalans se’ls va fer una concessió de la làmina d’aigua. Per això no entenen la negativa del seu president a ubicar un morrot a l’entrada del port, que permetria una nova zona de varador.
Des de Varador 2000, el principal afectat per l’agitació d’aigua, el seu CEO, Xiqui Mas, considera necessària l’obra del martell per seguretat. A més, remet a un estudi de la Facultat de Ciències Econòmiques que demostra que una nova dàrsena de treball que pugui portar vaixells de grans eslores, suposarà un impacte econòmic directe de 50 milions i la creació de 250 nous llocs de treball directes, més 100. El dic de Llevant, a més, guanyaria un nou passeig enlairat.
