Francesc Pou 'French': “Després de 60 anys, m’ha arribat l’hora de penjar les tisores”
French, l’estilista arenyenc es jubila després de 60 anys i havent estat una de les icones de la perruqueria mundial. En French es jubila, però en Francesc Pou (Arenys de Mar, 4 d’abril de 1953) continua actiu.
En French marxa, però en Francesc es queda…
Després de 60 anys fent de perruquer he decidit que havia arribat el moment de penjar les tisores. En Francesc Pou conti-nua actiu i ara em podré dedicar a una de les meves passions: la música. A més, estic escrivint un llibre amb la meva història i el meu mètode “Essència”.
Quan vas decidir que t’havies de jubilar?
A principi del 2023 vaig reunir el meu equip i els hi vaig dir: “Nois, jo ho deixo, m’ho traspasso” i des de llavors han anat passant coses.
Fins a trobar comprador?
Sí, va ser molt curiós. Feia mesos que vèiem rondar pel carrer un xinès espiant-nos. Era observador d’un empresari xinès que s’havia interessat en el negoci. Quan em va contactar vam estar a punt de tancar el tracte.
No volies vendre?
Sí, sí. Però em feia una mica d’ànsia deixar-ho a un inversor estranger. Fins i tot em compra-va la marca. Per sort, una de les treballadores de casa, la Míriam Vàzquez em va dir “jo et dono el mateix que et dona el xinès i em quedo el negoci”. I evidentment, li he donat totes les facilitats.
I la teva filla no va voler seguir el negoci?
La Cristina ha patit els tràngols de portar el negoci, que si no arribes, que si no pots pagar l’IVA, els patiments d’obrir la porta i ser autònom, els tràfecs de les desfilades i els concur-sos. Ella ha preferit continuar treballant a French i dedicar-se a fer de professora de perruqueria.
Quin consell li has donat a la teva successora?
Li vaig dir: “No vagis de mestressa, de jefa, has de tenir sempre contents els perruquers, que són la clau del treball i a més mantenir el prestigi, el servei, la qualitat, la manera de fer, l’entrega i la preparació.
Francesc Pou a French Moda. Foto: Xavi Salbanyà.
Ara et dedicaràs a fer d’avi?
I tant, adoro fer d’avi. També em podré dedicar al que sempre havia volgut fer, tocar música. Fa anys que estudio i ens hem retrobat uns companys amb els quals, fins i tot, ens atrevim a fer bolos. En Joan Carles Linares, el Tato’s, va ser dels primers mestres. Jo de petit sempre deia “jo vull ser Beatle”. A dotze anys ja vam muntar un grup, Els Rangers, però ningú sabíem tocar.
I com et fas perruquer?
Sempre acompanyava la meva mare a la perruqueria de la Maria Teresa Doy i la Rosa Bas al carrer d’Avall. Allà trastejava amb els rullos, mentre espera-va. Un dia van penjar un rètol que deia: “se busca aprendiza” i la meva mare els va dir: “¿i no pot ser aprendiz?” i així vaig començar els estius. Guanyava vint-i-cinc pessetes més les propines. Després ja vaig treballar en altres perruqueries de la costa.
Quin va ser el punt d’inflexió fins a arribar a en French?
Quan vaig anar a estudiar a Barcelona i vaig poder entrar a Can Llongueras, amb el pare, l’Antonio, que vivia a Arenys. Allà se’m va obrir un altre món, amb aquells rullos de colors i l’olor embriagador de la laca. Vaig anar prosperant fins a ser un dels homes de confiança de Lluís Llongueras. A Barcelona vaig conèixer tot un nou món de la moda i de la nit, amb la gauche divine de Bocaccio i altres. Amb en Llongueras vaig recórrer tot el món.
Vas arribar a treballar amb Dalí!
Sí. És de les persones que més m’ha marcat artísticament. El vaig conèixer a través d’un amic amb qui havíem treballat i me’l va presentar. Vam fer molt bona amistat i sempre em convidava a casa seva, al Ritz. Fins i tot un dia em va demanar que li tallés els cabells a la moda. Ell m’insistia “Francesc sigues sempre original”.
T’has sentit mai una estrella?
No. Sempre m’he sentit com el nen a qui li obren les portes del glamour, però que prefereix asseure’s a la cuina. M’he deixat portar per la vida, però l’he dirigit jo. He innovat i he creat, però encara soc el mateix noi d’Arenys.
I quan tornes al Maresme?
El 77 vaig obrir la pelu a Mataró, French Moda, que va ser tota una revolució, donàvem whisky i dolços. Hi vaig ser fins al 84 i després vaig obrir a Arenys. Vaig arribar a portar les dues perruqueries i col·laborar amb altres, era una bogeria, vaig fer 600 col·laboracions i centenars d’espectacles.
D’on va sortir el nom de French?
D’una model americana que vam conèixer a Itàlia amb en LLongueras. Va començar a embolicar dient-me Francisco, Francesco i al final es va emprenyar i fa dir “doncs French” i des de llavors.
I com veus el futur del sector?
Jo del futur en faria un coworking, espais de creació comuns. I si seguís en l’ofici m’agradaria experimentar amb la intel·ligència artificial, és apassionant.
