Ingrid: “El president Illa va venir a casa a viure la realitat de les famílies d’acollida com la nostra”
L’Ingrid i en Jordi són una família d’acollida arenyenca que la vigília de passada diada de Reis va rebre la visita del president de la Generalitat, Salvador Illa. Volia conèixer de primera mà l’experiència de l’acolliment. Ens expliquen com va ser la visita.
A Catalunya hi ha 900 famílies que acullen infants de 0 a 6 anys. Com arriba Salvador Illa a casa vostra?
Ens van demanar venir en una visita privada, volia conèixer una família d’acollida. Ens vam quedar molt parats. Li va recomanar la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, a la que vam conèixer el temps que va estar a Arenys i li havíem explicat el nostre cas.
Primer parleu amb la consellera?
Vivia a prop de casa i un dia la vaig veure passar. Llavors, un altre dia a la placeta de l’Església, em vaig anar a presentar com a família acollidora i molt amablement em va escoltar. Va ser una conversa molt gratificant, la veritat que sí.
I llavors reps la trucada que et pregunta si vols rebre al president Illa a casa?
Correcte. Al cap d’uns mesos em van trucar des de Presidència i em van dir que el president Illa volia venir a conèixer la nostra història com a família acollidora.
I com vàreu reaccionar?
Lògicament, et quedes molt parat. Després, parlant amb el meu marit vam pensar que era una oportunitat per donar veu a totes les famílies d’acollida i que la visita del President posaria el focus en l’acolliment per agrair a totes les famílies que fan aquesta tasca.
Truquen al timbre i apareix el President de la Generalitat. Com va anar?
Molt agradable, va parlar bastant amb la nena i fins i es va asseure a terra per jugar al Memory, fins i tot la petita li donava instruccions al President de com jugar. Molt gratificant. I el més important, vam ser escoltats.
I què li vau traslladar al President?
Li vam agrair el pas endavant de venir a casa i l’important que és en aquests casos que les institucions possin el focus en aquest tema. És una manera que la societat conegui més l’acollida i que així sigui més fàcil per les famílies s’ho plantegen.
Li vau ensenyar la carta als Reis al President.
Sí, va demanar la carta que havia fet la nena i se la va llegir. A la carta hi demanava una família d’acollida per als nens i nenes que encara no en tenen.
A Salvador Illa que li vau demanar?
Vam parlar en nom d’altres famílies d’acollida. Som de l’Associació de Famílies d’Acollida de Catalunya. Vam demanar més recursos. He de dir que es veu una millora perquè s’està posant el focus en l’acolliment i s’hi estan dedicant recursos. Més recursos professionals que de diners. També vam demanar si administrativament els tràmits podien anar més lleugers.
Teniu ajudes suficients?
Ens estan ajudant en moltes coses des de Drets Socials. Rebem suport psicològic i mèdic, tot el que un infant necessita.
Per què decidiu ser família d’acollida?
Quan va esclatar la guerra d’Ucraïna vam decidir trucar a una ONG i una de Terrassa ens va dir que faltaven famílies d’acollida. Així vam poder viure l’experiència com a família acollidora d’un infant que venia d’una guerra. Va viure cinc mesos amb nosaltres i després va marxar.
I després…
Vam pensar, i per què no acollir quan hi ha tants infants que viuen en centres als quals podem ajudar? Els podem donar amor i obrir la nostra llar. I així ho vam fer. Vam buscar un tècnic del Departament de Drets Socials, ens van estudiar i avaluar. És un procés que va durar un any fins que ens van validar.
És un procés molt rigorós acollir un infant?
És rigorós però assequible. T’avaluen que tinguis disponibilitat, estabilitat i compromís sempre. L’administració t’acompanya i et fa un seguiment tècnic i de suport constantment. No cal ser una família perfecta, cal estar preparats per cuidar i educar. Nosaltres ja és el segon acolliment que fem.
En cinc mesos s’estableixen molts vincles amb l’infant. Què passa quan marxa?
L’amor que ens ha donat aquest infant ja no te’l treu ningú. Després de marxar, ens truquem cada setmana. Fins i tot aquest any hem viatjat a visitar el seu país perquè conegués l’altre infant que ara està amb nosaltres. Aquest vincle és per tota la vida, ja. Tant per uns com pels altres.
Teniu contacte amb les famílies biològiques dels infants?
Els nens tenen dret a veure a la seva família biològica, que és a on tornen després de passar pel procés d’acollida. Mentre estan amb nosaltres tenen visites periòdiques. És un acolliment, els obres casa teva perquè pugui acabar tenint un retorn amb la seva família algun dia. És com si tinguessis a casa el fill d’un amic teu, o un cosinet.
Són nens i nenes petits, t’acaben dient papa i mama. Com es porta això?
És clar, tu ets la mama. Però hi ha una altra mama i un altre papa sempre. Ells en són conscients i els veuen en visites programades.
Quan acolliu l’infant, sou conscients de les seves circumstàncies que envolten a aquesta criatura?
Sí, nosaltres ho sabem. Quan se’ns fa la proposta d’acollida et diuen les característiques i tot. A més, el menor també et va explicant coses.
Què diries a qui es planteja viure aquesta experiència com a família d’acollida?
Els animo. Primer que s’informin. Si algú té interès ens pot contactar i li donarem tota la informació.
