Troben torres de defensa de les guerres carlines al turó de la Pietat
La primera fase de l’excavació del Cementiri de Dissidents ha deixat al descobert diferents restes que ofereixen noves pistes sobre la història del lloc i possibles actuacions futures. Durant dues setmanes de treball, l’empresa ATIC ha dut a terme tasques de neteja, decapatge i vuit sondejos arqueològics. Els resultats apunten que la majoria de les troballes corresponen a elements relacionats amb una antiga fortificació de les Guerres Carlines i a restes d’un cementiri antic. Tot i les primeres especulacions, els arqueòlegs descarten l’existència d’una fossa comuna de la Guerra Civil.
L'entorn del primer cementiri es va fortificar a principis del segle XIX. Foto: Xavi Salbanyà.
A més, l’equip havia considerat la possibilitat de localitzar estructures històriques com l’Ermita de la Pietat, la Torre de la Pietat i la Torre d’en Sepí, però fins ara s’ha comprovat que aquests elements no es troben dins del recinte del cementiri de protestants. Aquestes primeres investigacions obren la porta a futures intervencions que permetran aprofundir en la història del cementiri i en el passat d’Arenys de Mar, aportant llum sobre un patrimoni fins ara poc estudiat.
Els arqueòlegs han de completar ara l’estudi final, documentar les troballes i lliurar la memòria al Govern català. Des de la Regidoria de Patrimoni s’assegura que aquesta informació no quedarà oblidada en un calaix, sinó que servirà per a futures actuacions i estudis. El cost total del projecte ha estat de 8.935,35 euros, dels quals 3.766 euros han estat subvencionats per la Generalitat.
L’historiador arenyenc David Castañeda ha destacat la rellevància i la qualitat de les troballes realitzades durant les excavacions. Segons explica, tot el cementiri antic està envoltat de diverses torres de defensa que reforcen la seva estructura. A partir dels anys cinquanta del segle XIX, durant la segona Guerra Carlina, coneguda també com la Guerra dels Matiners, el recinte es va reforçar encara més. S’ha determinat que la segona torre localitzada correspon a aquesta època, i ja apareix documentada en un plànol de 1850.
