Rebre Cartes

Cada dia miro la bústia. Sol ser un fracàs perquè en el recompte de l’any rebo algun recordatori, una publicitat despistada, alguna comunicació que no és més que un justificant tangible, i que tot i el llenguatge enrevessat, acostumo a llegir-la per veure si en trec l’entrellat. Però fa cosa d’un mes vaig rebre la carta d’algú estimat i aquests dies amb flaire de primavera, penso que hi tornarà. Llavors no puc evitar pensar en la plantilla de Correus, que com a gira-sols cuiten amb el carro per portar-nos les lletres a temps. I pensar que a Dinamarca ja no existeix aquesta xarxa i han negat un horitzó a la població... En fi, mentre pugui, continuaré escrivint postals i cartes afegint-hi potser algun tros de novella o de poema, provant de sembrar amb la persona destinatària un altre tipus de temps. Sigues benvingut abril, desitjo que omplim de poesia el carrer, les botigues, els balcons de la vila! Que quan un vianant s’aturi, pugui ensumar el que en podríem anomenar vida.