Quanta intensitat portem aquests mesos que, com qui diu, ja és passat mig any. Un parell de comiats sentits, la celebració d’una àvia centenària, unes quantes albades vistes des de Rodalies i la inauguració del festival literari de Les Set Ciències al Calisay. Sant Jordi ha inflat les veles i nodreix d’il·lusió les pròximes sembres en què sembla possible un horitzó més vívid i esperonador. Mentre una baixa recorrent el carrer Pompeu Fabra, recorda i reviu paraules com les que dibuixen la pèrgola embrancada d’anglesina, el marduix dins de la tassa per a la tisana o el rou que mulla la persiana del matí abans de les set. També s’afanyarà a sojornar entre el vol dels falciots, els ous postos per les babaues, o els anar a romandre a la platja i als rials. És un privilegi rierejar i plantar-nos a Lourdes per arrecerar-nos del sol en un pensament. Procurem-nos i gaudim dels espais verds. No veig altra opció digna de ser explicada i llegada als nostres futurs convilatans.
