La necessitat de fer una carretera C-61 nova no és altra que treure la que actualment passa pel mig de la Riera.
En el seu trajecte com a rural es un més dels existents, deixadesa, esvorancs, runes, tot i que es pot caminar bé, però quan es torna urbanita, es converteix en un despropòsit de Rial, amb les seves ampliacions i desigualtats urbanístiques i sense resoldre el seu soterrament.
M'ha semblat bonic fer-ho seguint el meu ordre emocional, i el que més emocions i records em produeix és la Sala Mercè quan era un cinema.
Però insisteixo, la nostra Riera hauria de tenir més una semblança de Rambla amb el que aquesta qualificació comportaria en l'àmbit de serveis.
Tot fa preveure que, en el millor dels casos i fent números ràpids, només es gastarà la meitat de la partida.
Crec que haurien de fer totes les visites en els consultoris, retornant la confiança i demostrant que amb totes les garanties es pot treballar i no espantant els vilatans, ajudant a crear més desconfiança.
Un cop tancat l’exercici econòmic de l’ajuntament, els serveis econòmics municipals han de fer una sèrie de càlculs.
I quan parlem de netejar també vol dir policies que també la seva obligació és netejar els carrers de delinqüents i ajudar als vilatans. Tothom ha de disposar d'un sou digne, però que recordin que molts treballen per un sou base mentre que a l'administració tot són categories, triennis, festes personals, aqüeductes i cobrant sempre sense haver de fer cap mínim solament anant a la feina.
En el nostre municipi en són un total de 20 repartits per igual a una banda i altra de la Riera en més o menys llargada. D'aquests, 8 es poden considerar rials urbans pel seu tram final del trajecte i la resta són de pas o rurals. Voldria donar una ullada a tot el que podria ser millorable als rials que tant elogiava Salvador Espriu i que a la vista i mentalitat de les administracions públiques, aquests rials és com si no existissin. Només em regeixo per l'observació, la intuïció i la lògica més evident d'un caminant.
Manca de claredat, no s'assoleixen els compromisos de transparència -que el mateix govern es va imposar- i, per contra, s'opta per intentar controlar la informació segons el mètode clàssic de lligar curt els mitjans públics. Portes enfora, el govern es nota aclaparat.
