Tallem la ceba petita, la posem a la paella i quan estigui rossa afegim el tomàquet que també haurem tallat a daus petits, un polsim de sal i ho deixem fer a poc a poc. En una altra paella, posarem a fregir les patates que haurem tallat a quadrets i un cop fetes, les reservem. En una cassola amb oli fregirem el rap que prèviament haurem enfarinat i el reservem. En aquesta mateixa cassola posarem el sofregit i li donarem unes voltes perquè s'acabi de fer.

En el bol de les clares afegim una culleradeta petita de llevat químic, un pessic de sal i muntem les clares.

Passem tot el dia a casa i els passejos a la cuina es poden convertir en una rutina més del nostre dia a dia.Els resultats poden ser devastadors per a la nostra salut: fartaneres que comporten indigestions i mal de panxa, sentiment de culpabilitat per haver menjat allò que no tocava o quan no tocava, uns quilets de més amb els que no hi contàvem.

Aquesta frase prové dels fets del 15 de febrer de 1714, quan les tropes borbòniques varen delmar la població, van aterrar el campanar i amb ell la campana, car era la campana la que marcava les hores, que donava ànims als defensors i que repicava gràcies a uns vailets que la feien voleiar.

I el Sant Pare li diu que, en penitència, ha de comprar una imatge del Sant Crist al port de Roma, ha de noliejar una xalupa i, amb el Sant Crist comprat, s'ha de fer a la mar i allà on pari, hi basteixi una ermita.

Hem de prendre consciència de la importància d'impedir que es creïn grans conglomerats de distribució.