Passats els 45 minuts afegim les patates per sobre les costelles i ara apugem la temperatura del forn a 180° i ho deixarem uns 40-45 minuts més.

Tallem la ceba petita, la posem a la paella i quan estigui rossa afegim el tomàquet que també haurem tallat a daus petits, un polsim de sal i ho deixem fer a poc a poc. En una altra paella, posarem a fregir les patates que haurem tallat a quadrets i un cop fetes, les reservem. En una cassola amb oli fregirem el rap que prèviament haurem enfarinat i el reservem. En aquesta mateixa cassola posarem el sofregit i li donarem unes voltes perquè s'acabi de fer.

Passem tot el dia a casa i els passejos a la cuina es poden convertir en una rutina més del nostre dia a dia.Els resultats poden ser devastadors per a la nostra salut: fartaneres que comporten indigestions i mal de panxa, sentiment de culpabilitat per haver menjat allò que no tocava o quan no tocava, uns quilets de més amb els que no hi contàvem.

Mol·lusc cefalòpode de l'espècie Sepia officinalis, amb deu tentacles, cos ovalat aplanat amb una aleta que s'estén a cada banda del sac, i closca oval interior composta de laminetes calcinoses unides per columnetes perpendiculars.La sípia d’Arenys, amb la cara del sant Crist, pescada el 1934. Foto facilitada per Joan Pons Ribot (ACS). Un dia, ja fa uns anys, els bons amics de Ràdio Arenys es van assabentar que a la conquilla (closca oval) de les sèpies, depèn com es mirin, tenien la cara del Sant Crist gravada. I ensems, algú els va dir que a Arenys havíem tingut una conquilla de sípia (força gran) amb la cara del Sant Crist i em van demanar si podia saber més coses d'aquest tema.

Aquesta frase prové dels fets del 15 de febrer de 1714, quan les tropes borbòniques varen delmar la població, van aterrar el campanar i amb ell la campana, car era la campana la que marcava les hores, que donava ànims als defensors i que repicava gràcies a uns vailets que la feien voleiar.

Hem de prendre consciència de la importància d'impedir que es creïn grans conglomerats de distribució.