D'Arenys i dels arenyencs

Sopar repente  jordi pons

Doncs mireu que és cas: Mestre Pla no ens diu de qui són els versos, ni a quina obra pertanyien... I jo us puc dir que el Teatre Principal d'Arenys de Mar es va reinaugurar el 7 de juliol de 2005, en el marc de les festes de Sant Zenon, prop de sis anys després d'haver tancat les portes per motius de seguretat i nosaltres (Fènix Teatre) de la mà mestra d'en Jordi Pons Ribot, per aquesta inauguració de la renovació del nostre teatre Principal, vàrem posar en escena uns tastets d'una sèrie d'obres del dramaturg arenyenc Josep Maria Arnau, entre les quals hi havia la seva millor obra "La mitja taronja".

Web xifre jpg imatge nitida aa

Mol·lusc cefalòpode de l'espècie Sepia officinalis, amb deu tentacles, cos ovalat aplanat amb una aleta que s'estén a cada banda del sac, i closca oval interior composta de laminetes calcinoses unides per columnetes perpendiculars.La sípia d’Arenys, amb la cara del sant Crist, pescada el 1934. Foto facilitada per Joan Pons Ribot (ACS). Un dia, ja fa uns anys, els bons amics de Ràdio Arenys es van assabentar que a la conquilla (closca oval) de les sèpies, depèn com es mirin, tenien la cara del Sant Crist gravada. I ensems, algú els va dir que a Arenys havíem tingut una conquilla de sípia (força gran) amb la cara del Sant Crist i em van demanar si podia saber més coses d'aquest tema.

multimedia images campanes2

Aquesta frase prové dels fets del 15 de febrer de 1714, quan les tropes borbòniques varen delmar la població, van aterrar el campanar i amb ell la campana, car era la campana la que marcava les hores, que donava ànims als defensors i que repicava gràcies a uns vailets que la feien voleiar.

Web quadre calvari

I el Sant Pare li diu que, en penitència, ha de comprar una imatge del Sant Crist al port de Roma, ha de noliejar una xalupa i, amb el Sant Crist comprat, s'ha de fer a la mar i allà on pari, hi basteixi una ermita.

Imagen editada

Si us sembla bé, podem fer una explicació sobre el xiprer del Calisay i quina funció feia (i fa) la figura del xiprer al davant de la casa. Un xiprer vol dir: acollida.