Fa un any vaig exposar a la Regidoria corresponent una proposta (amb material d’art inclòs): la possibilitat que una de les parades tancades del mercat municipal es convertís amb un exponent de l’art local i ser anomenat “Parada d’art al mercat” i adaptar les obres a l’actual espai de la parada X per no malmetre-la i amb un mínim cost de condicionament.
Però els polítics locals sempre al servei dels seus partits, on el que més importa són els interessos econòmics, que no els interessos de les persones.
En Joan Fabregà m'ha ajudat a entendre la trajectòria del negoci que va iniciar el seu pare, en Josep.
En definitiva, el que diuen els ecologistes treballa la terra, recicla, i en aquest cas l’aigua, un tresor que ja va una mica escàs.
Els espais hi són i tots els baixos (fent un canvi d’usos del que actualment és) podrien acollir una exposició permanent del que va ser DEMSA per la vida de la vila al llarg de 100 anys amb plafons explicatius, pòsters, mostres dels diferents i variats destil·lats i curiositats vàries aportats per donacions particulars.
Però ja no en queden de Queen’s.
L'any 1996, l'Ajuntament va comprar l'antiga fàbrica del Calisay per crear un centre cultural que fos el motor de l'activitat cultural de la vila.
Moltes ja han arribat a la jubilació amb la serenor de la feina ben feta, i un n’és el de la Roser Badosa. Un dilluns al migdia, la Roser i un servidor ens trobem l’Ateneu per parlar de la seva botiga: Can Badosa.
La variant encara que els tècnics forasters no la considerin necessària, pels vilatans per guanyar en qualitat de vida és imprescindible per tal de reduir sorolls, contaminació i perillositat viaria, que prou falta ens fa per anar-la endreçant.
O la manca de aigua, el clavegueram nou a tota la Vila, impermeabilitzant més el sòl, amb el perill de grans rierades.
