Concentració antiracista aquesta tarda Arenys

Prop d'un centenar de persones s'han concentrat a la plaça de la Vila convocats per La Forja d'Arenys i SEPC contra la concentració feixista en rebuig als menors immigrants no acompanyats. Els manifestants han llegit un manifest i, seguidament, s'han desplaçat a la plaça de l'Església, on el grup Franquistes d'Arenys havia convocat als vilatans i que, finalment, no s'ha presentat. En tot moment, hi ha hagut un important dispositiu policíac de Mossos d'Esquadra i Policia Local. 

A continuació, us oferim el manifest que s'ha llegit a la plaça de la Vila: 

Bé, ara mateix estic que em bull la sang, tinc 20% de bateria i per primera vegada no faré servir el mòbil per entrar a Instagram o a Spotify. Aprofito aquest 20% de bateria, asseguda a una estació de la Renfe amb el meu iPhone i la meva roba nova, amb la meva posició privilegiada de noia llatinoamericana, que gràcies a l'esforç dels seus pares, en especial de la seva mare, pot dir que té una vida gairebé perfecte.

No sempre ha estat així, tot i haver arribat a Espanya amb un any, tot i haver-me criat aquí, amb una cultura catalana i equatoriana, tot i saber parlar el català i l'espanyol perfectament, jo també he patit racisme. Avui dia en segueixo patint, en petites coses que potser no són tan evidents, però que fan que segueixis recordant que per molt que tu et sentis d'aquí, mai ho seràs del tot.

Per això des que sóc autosuficient, des que tinc la capacitat d'escollir, de votar, de defensar els meus ideals, des d'aquell moment vaig decidir que aquesta lluita (que ens pertany a tots, pateixis o no pateixis racisme) seria un dels motors de la meva lluita personal. Fer el que estigui a les meves mans per aportar el meu gra de sorra en contra del racisme i del feixisme.

Aquest és un dels motius pels quals vaig decidir entrar al cau del meu poble, per ajudar a tractar situacions d'injustícia com aquestes, perquè no vull que cap infant o jove consideri normal insultar, agredir o marginar a una companya pel seu color de pell, pel seu país d'origen, per la seva llengua o per la seva cultura. I tanmateix perquè cap infant o jove normalitzi el fet de ser jutjat, maltractat o s'arribi a considerar "diferent" a la resta per aquests motius.

La majoria de famílies immigrants que marxen dels seus països d'origen ho fan per buscar un futur millor pels seus. Aquí arriben amb els mitjans que poden, uns amb més que d'altres, però tots amb por. La por d'arribar a un país nou, amb una cultura i idioma diferent, sense la teva família i moltes vegades sense la seguretat de saber si les coses sortiran bé.

Em fa molta ràbia escriure això, perquè totes ho sabem, a totes ens agradaria que si la nostra família marxa lluny de casa, els hi anés bé. Que els acceptessin i acollissin com a un més, però clar mentre no s'esdevingui aquest cas, o mentre ningú de la família hagi patit racisme per tant no ens amoïnem, no ho considerem com la nostra lluita.

És dur, molt dur, haver de lluitar amb certes situacions, comentaris, mirades i agressions només per tenir característiques físiques o culturals diferents dels altres. Mereixem igualtat, respecte i educació. Sobretot educació, la qual ha de començar a casa, als centres educatius i també a les institucions oficials de cada país, estat, ciutat i poble.

Demano de tot cor, a tothom que llegeixi això, que si us plau faci una introspecció en si mateix, estiguis de la banda que estiguis, podem canviar-ho totes juntes. 

NO ESTÀ BÉ MENYSPREAR LES PERSONES, EN CAP SITUACIÓ. I PER DESCOMPTAT, NO ESTÀ BÉ ACCEPTAR-HO NI NORMALITZAR-HO.

SOM L'ESPURNA QUE CANVIA EL MÓN.