La sort de tenir un racó econòmic

Un cop tancat l’exercici econòmic de l’ajuntament, els serveis econòmics municipals han de fer una sèrie de càlculs. Un d’ells el Romanent de Tresoreria per a Despeses Generals és, resumidament, la suma del que li deuen a l’ajuntament, més els diners que té a bancs i caixes, menys el que deu a proveïdors. Posteriorment s’hi resta una provisió dels saldos de dubtós cobrament i la xifra de l’excés de finançament afectat (aquí hi hauria el Patrimoni del sòl, entre d’altres afectacions). 

Tenir un Romanent positiu tradicionalment ha significat que l’ajuntament tenia un racó per fer despeses extraordinàries durant el nou any que no estaven pressupostades ja fossin inversions o simplement despeses generals. Però no sempre ja que amb aquest romanent es financen incorporacions de compromisos de l’any passat i les inversions sostenibles. 

L’impacte de la llei del 2012 

A partir de la crisi del “totxo” la Unió Europea i l’Estat van anar establint criteris de control de les finances municipals. Amb la LOEPSF del 2012 es va marcar el camí de l’Estabilitat Pressupostària, marcant unes limitacions i la famosa regla de la despesa. No es podia fer tot quan es volia encara que hi haguessin diners. Es va limitar l’import que se’n podia utilitzar i la destinació, afavorint la reducció de l’endeutament i les inversions del romanent, si es podien fer, havien de ser “sostenibles”, és a dir, inversions que permetessin disminuir despesa. Això va propiciar que els ajuntament reduïssin l’endeutament i augmentessin els seus recursos econòmics, però tirava per terra l’autonomia municipal. 

Com està Arenys de Mar? 

Arenys de Mar ha passat de tenir un romanent per a despeses generals positiu de 2.384.201,00€ (any 2009) a 8.172.074,28€ (any 2019) tot reduint l’endeutament per habitant de 560€ (2009) a 279€ (2018). 

Un cop calculat l’import, tradicionalment l’ajuntament optava per un criteri de prudència en el sentit de tenir una bossa per a poder fer pagaments sense posar en perill la tresoreria. Altrament també s’ha de tenir en compte que estem a punt de saber la sentència de Sorea (reclamació d’1,5 milions d’euros). Cas que perdés l’ajuntament cal tenir capacitat per a fer-hi front i no haver de recórrer a la desesperada a finançament privat. 

Tot i això queda una bona part de diners que les disposicions supramunicipals fan molt difícil que es puguin gastar tots. Ha estat rebutjada la proposta del govern central de facilitar l’ús d’una part i ara se n’albira una altra de més afavoridora per als ajuntaments. Però en cap cas es contempla que els ajuntaments tinguin via lliure per a gastar-ho tot. 

I a més no és recomanable pel que hem dit... poder pagar proveïdors sense problemes de tresoreria i sentències judicials. I avís a navegants si l’any vinent l’autopista deixa de ser de peatge (?¿) no s’ingressaran 350.000 € d’Impost de Béns Immobles (aproximadament) i a ningú se li escapa que el resultat del pressupost d’aquest any difícilment serà positiu. Sort de tenir un racó.