La gent i la vida del Mercat d'Arenys

Fa molts anys, l'expressió "anar a plaça" significava "anar al mercat". En els orígens, la plaça del poble era el lloc de trobada dels pagesos de les contrades veïnes amb els venedors d'aviram, de carn, de bestiar petit i gros, de terrissa, d'eines del camp i de tota mena de productes; també ho era per a molta gent del poble i de la rodalia. Es formaven rotllanes i es parlava de tot, es negociava, es comprava, es venia i sobretot es regatejava. Resumint, es mercadejava i d'aquí ve la paraula MERCAT.

Aquest, acostumava a ser setmanal, cada dissabte. El Mercat d'Arenys va començar a la plaça de la Picòrdia o d'en Riera (actualment plaça Flos i Calcat) fins al 1860 fou el centre del poble. S'hi feien públics els bans i els pregons, s'hi convocava la gent del poble i s'hi feien ballades. És "a plaça" on es va començar a ballar la que coneixem encara com la Dansa d'Arenys. Les fires i els envelats de Festa Major també es feien a la plaça, des de 1896 fins a 1936. Van haver de passar molts anys perquè el mercat setmanal es traslladés a la riera, fins que el dia de sant Zenon de 1928 es va inaugurar l'edifici actual.

Els autors del llibre. D'esquerra a dreta: Núria Serra, Josep Badosa, Montse Llavina, Antoni Paricio i Montse Viader. Foto: Xavi Salbanyà. 

Gràcies a la recerca i durant el procés de selecció de les fotografies, hem pogut observar com els venedors van començar al mercat exterior amb una taula i una lona, amb cistells i caixes de fusta a terra, fins que es varen traslladar a les parades de l'interior del nou edifici.

Situem-nos cap a la dècada de 1950. A les 6 del matí, ja se sentien les anades i vingudes dels carnissers de vedella i xai, des de la cambra frigorífica fins a la parada carregats amb peces grosses i els tocinaires que sovint tenien els seus propis frigorífics en els obradors. Les pageses i els pagesos arribaven en carros, amb cavalls i burrets i els deixaven a la Riera, que aleshores era de sorra, lligats a unes anelles fixades a la vorera. Descarregaven cistells i caixes de fusta plenes de fruita i verdura acabada de collir. En general, els homes conreaven la terra i les dones anaven a vendre. Els peixaters col·locaven el producte en paneres de vímet rodones, grosses i petites, i en caixes de fusta amb gel picat i algunes fulles de col per guarnir-les. Les balances eren de plats amb pesos i també hi havia les "romanes" de ganxo.

A cada estació, el Mercat canviava d'olor i de color, en particular a l'arribada del bon temps, fins i tot el tracte de la gent era més obert i amistós. Les pageses tenien costum de sembrar flors a l'hort i en portaven a vendre al Mercat, posades en remull dins de galledes metàl·liques. El mes de maig era el "mes de Maria" i tant les escoles religioses com la Parròquia, feien ofrenes quasi diàries i es compraven lliris d'aigua, mosqueta blanca, gladiols o clavells de colors, etc. En aquesta època, a la vila només hi havia una floristeria petita "can Julià" al 'Rial de sa Clavella'. Dalt del poble "ca l'Anglada" es podia comprar flor viva.

Com ja hem dit, l'horari era matiner i a les 6 començava el brogit. Moltes dones arenyenques treballaven a les fàbriques i entraven a les 8 del matí. Si feien tard els tancaven la porta i perdien el jornal, per tant, abans d'anar a la feina s'afanyaven a comprar i deixar el dinar enllestit, ja que a les dues en punt, els tocava tornar a la fàbrica. Cap a la dècada dels anys 1960 i de forma gradual, van entrar les primeres neveres de gel a les llars, recordem les fàbriques de gel de "can Bertran" i de "can Xicoy".

Per Nadal el Mercat era una gran festa, la venda es feia matí i tarda; el galzeran, el boix grèvol i la molsa, presidien les parades i era el guarniment vegetal més popular que acompanyava arreu el pessebre i el tió. La gent estava animada i els venedors encara més; es preparaven dinars familiars i tothom feia tot el que podia. Nit de Nadal, Missa del gall, ressopó, dinar de Nadal i de sant Esteve, felicitacions i "aguinaldos".

La portada del llibre "El Mercat d'Arenys de Mar: passat i present (1928-2020)".

Més endavant, el Mercat començà a modernitzar-se, les furgonetes van substituir els carros, les balances van canviar de model i de sistema, van ser anys de plenitud i no hi havia ni una parada buida. La gent d'Arenys els recorda com uns anys molt bons, fins i tot hi havia parades de flors i una xurreria en el vestíbul d'entrada. Aquest espai tenia una garita per aixoplugar els "serenos" quan feia fred o plovia, i en cas d'avís de rierades, posaven en marxa una alarma (sirena) que ressonava amb una acústica potent que se sentia per tot el poble.

En ple segle XXI, havent parlat amb la gent que va treballar el Mercat d'abans, podem dir que tothom el recorda amb molta nostàlgia i coincideixen a dir: "érem una gran família". Es tracta de bons records, que hem volgut compartir amb tots vosaltres, tot esperant haver-ho aconseguit.