El Bisbat de Girona va immatricular la propietat de l’església d’Arenys el 2014
El Bisbat de Girona va immatricular l'església de Santa Maria d'Arenys el novembre de 2014, en virtut de la modificació de la llei hipotecària que va estar en vigor entre 1998 i 2015. Aquesta informació ha transcendit arran de la publicació per part del govern espanyol de la llista de béns immatriculats per l'Església durant aquest període, i que va ser enviada al Congrés dels Diputats el febrer passat. En el cas del Registre de la Propietat d'Arenys de Mar, hi consten 5 immatriculacions: les esglésies d'Arenys de Mar, Canet i Calella i dos edificis del col·legi Santa Rosa de Lima de Canet. Aquestes propietats es compten entre les 34.961 que l'Església va immatricular entre 1998 i 2015.
Aquest procés ha aixecat polèmiques arreu d'Espanya, ja que la majoria de registres s'han fet amb certificació eclesiàstica, aprofitant una prerrogativa del bisbe de cada lloc per poder certificar que les propietats afectades eren béns eclesiàstics. Així va ser en el cas de l'església d'Arenys de Mar. La possibilitat d'immatricular via certificació es va acabar el novembre del 2015, a partir d'una nova reforma de la llei hipotecària.
La immatriculació
Immatricular és inscriure una finca per primer cop al Registre de la Propietat. Una de les polèmiques és com s'han fet aquestes immatriculacions. Són legals, però basades en unes prerrogatives que venien d’antic i que equiparaven l'Església a l'administració pública. Aquesta equiparació té l'origen la llei del 1864, i es va consolidar en un article, el 206 de la llei hipotecària aprovada el 1944 i refosa el 1946. L'article 206 permet que una propietat es pugui immatricular sobre la base d'una certificació del bisbe o del seu representant atestant que aquell bé immoble pertany a l’Església. La idea, al segle XIX, era que l'Església pogués recuperar els béns que li pertocaven després de les lleis de desamortització.
La polèmica s'ha destapat ara perquè fins al 1998, els llocs de culte estaven exclosos de ser inscrits al Registre de la Propietat, en ser considerats béns sagrats que no es podien vendre ni comprar. Aquesta definició, però, va perdre sentit en el moment en què l'Estat va passar a ser aconfessional. La modificació de la llei hipotecària del govern d'Aznar va permetre que l'Església immatriculés els llocs de culte. A partir d'aquell moment, nombrosos temples han passat a ser propietat privada de l'Església.
El cadastre
Per procedir a la immatriculació, el Bisbat de Girona s'ha basat en el cadastre. Segons explica el provicari general del Bisbat, mossèn Joaquim Giol, a L'Agenda, "en aquells casos que els límits no eren clars perquè afectaven terrenys públics, no hem immatriculat". És el cas de l'església de Sant Martí d'Arenys de Munt, on la part de la plaça de davant del temple està cedida de fa anys a ús públic, però consta dins els límits cadastrals del temple. Giol, que és l'encarregat d'administrar el patrimoni del Bisbat, afegeix que aquestes comprovacions cadastrals han fet que les immatriculacions hagin tardat tant. La de l’església d’Arenys no es va fer fins al novembre del 2014.
La propietat
En el cas d'Arenys és molt difícil determinar amb precisió com es va pagar la construcció de l'església. Pels pocs testimonis escrits que queden, sabem que es va pagar entre la mateixa universitat (l’antic Ajuntament), les donacions de les confraries (que actuaven com a gremis) i dels particulars més adinerats.
L'historiador Josep Maria Pons i Guri deixà escrit que "l'Església fora de les catedrals i monestirs, no acostumava a pagar ni construir i fomentava que ho fessin els pobles i aquests convençuts que el que fan és d'ells i per a ells ho consideraven com a patrimoni propi, mentre que la jerarquia eclesiàstica entenia que tot era seu per la dedicació". En aquest sentit, en la llicència d'erecció de la parròquia d'Arenys de Mar, del 1575, estipulava que "atorga llicència i facultat als habitants de l'esmentat lloc o poblat marítim de l'abans dita parròquia d'Arenys, per tal d'edificar-hi i construir-hi a llurs despeses una nova església".
Cal recordar que l'erecció d'una parròquia portava aparellada la condició de municipi i així la vila va poder tenir la seva universitat i també els corresponents obrers de l'església, encarregats del seu manteniment. A Arenys de Mar, fins al 1958, els obrers encara eren designats per l'Ajuntament, continuador dels drets de l'antiga universitat, que també adjudicava altars i capelles a les confraries i, durant segles, feia servir les sagristies com a magatzem.
La usucapió
Com que és tan difícil dirimir qui és l'amo de la propietat, per procedir a la immatriculació es fa servir una figura jurídica anomenada usucapió, que permet accedir a la propietat d'un bé quan s'ocupa o es fa servir de manera pública, pacífica i ininterrompuda durant més de vint anys. En el cas d’Arenys, com en molts d’altres, tampoc ningú n’ha reclamat la propietat.
Tot i tractar-se d'un Bé Cultural d'Interès Nacional, en el procés que afecta l'església de Santa Maria d’Arenys, el Bisbat no en va informar ni l'Ajuntament -amb qui la parròquia comparteix diversos Patronats- ni la Generalitat. Legalment no tenia per què fer-ho. Giol, però, defensa que "l'Ajuntament en té constància, perquè sap quins propietaris estan exempts d’IBI".
El patrimoni
Al marge de com s'han fet les immatriculacions, hi ha un altre debat de fons referit a molts monuments que fins ara es consideraven patrimoni col·lectiu i sovint, com en el cas d'Arenys, un símbol d'identitat. En altres països, com França o Portugal, les esglésies són propietat de l'administració i l'Església en té l'ús de fruit. Aquí, jurídicament els béns són propietat privada, amb tot el que això implica. Giol argumenta que "hi podria haver una llei que digués tots els béns de l'Església seran de l'Estat, però ara no hi és". I afegeix, "nosaltres hem fet el que ens van demanar que féssim segons la llei".
També s'obre un altre debat, ja que moltes vegades l'Església no pot fer front al manteniment de totes aquestes propietats, moltes catalogades. Giol es mostra clar: "suposem que l'administració no deixarà de donar subvencions per a uns edificis protegits pel fet que siguin privats, com seria un castell". És el cas, també, de l'església de Santa Maria, que ben aviat presentarà un pla de rehabilitació exhaustiu que haurà de comptar, per força, amb les subvencions de l'Ajuntament d’Arenys de Mar, de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat.
