Ràdios Puig

|

La primera tele del poble la va posar el meu pare, i la gent s’aturava a mirar” explicava la Gemma Puig, filla petita d’en Lluís, que va muntar el 1959 (any amunt any avall) “Ràdios Puig”. I la Gemma seguia dient: “Més endavant, quan va aparèixer el vídeo, va instal·lar una càmera apuntant al carrer, i la gent que passava es veia a la pantalla, i al·lucinava. I tornaven a passar per veure’s”.



La primera botiga va ser al pas Sota Estudi, però al cap de poc temps ja es va instal·lar al lloc que tots recordem, al núm. 26 de la Riera del Bisbe Pol, i de la que encara podem veure el seu rètol aguantant el pas dels anys. Veient l’èxit, al cap de poc temps va fundar una sucursal a Arenys de Munt i una altra a Caldes d’Estrac.


Can Puig

En Lluís Puig va començar el negoci tal com se’l recorda: venent uns aparells de ràdio que ell mateix muntava amb les peces que anava a buscar. Més endavant va incorporar al negoci la venda d’electrodomèstics de tota mena. Sovint li demanaven “a cegues” una rentadora, o el que fos: “tu Lluís porta’m la que creguis”, i ell amb aquesta càrrega de confiança i responsabilitat feia portar el model que ell considerava més adient.


Dintre dels serveis que donava, hi havia també el de reparació de qualsevol d’aparells, desafiant a l’obsolescència programada que avui dia ens envaeix, i que fa que qualsevol aparell que ens falli se’n vagi de cap a la deixalleria per comprar-ne un de nou, més barat i de millors prestacions, sense tenir en compte el mal que li fem al medi. La Riera s’omplia de música de tots colors que els seus altaveus pintaven de joia les diades, i per Nadal amb nadales de tot arreu, donava aquell aire de festa que s’ha anat perdent.


L’arribada del Disc Compacte i de les grans superfícies, van donar fi a una etapa gloriosa de tocadiscos; era impossible competir, i els discs van començar a emmagatzemar-se al fons de caixes, condemnats a l’oblit per l’inexorable pas dels avenços tecnològics. Aquell tracte especial al client, amable i proper, no va ser argument suficient per a poder mantenir el negoci. El 2011 tancaven definitivament, intentant mantenir la botiga, reinventant-se venent, a les seves darreries, roba, objectes i articles singulars.