El partits escalfen els motors a un any de les eleccions municipals
El maig de l'any que ve se celebraran novament eleccions municipals. Per això els partits polítics a Arenys de Mar ja han començat el procés per elegir els candidats a l'alcaldia i confeccionar les llistes electorals. A més, com és habitual en el període preelectoral, el ball de noms i les travesses sobre les llistes fan bullir l'olla de la política municipal.
La primera formació en l'àmbit local en elegir la seva cap de llista va ser ERC. El passat 27 de febrer, la formació republicana va anunciar que l'alcaldessa Annabel Moreno repetirà com a cap de llista el 2023. Fins aleshores, s'havia especulat molt sobre la continuïtat de Moreno al capdavant de la candidatura. Ella mateixa ja havia advertit en aquesta revista que aquest podria ser el seu últim mandat. Pel que fa a la resta de la llista, els republicans encara no han començat a treballar en la seva confecció. Tot i això, diversos noms han pres protagonisme durant el mandat, com el regidor de Governació, Josep Maria Pruna o la regidora de Festes i Joventut, Míriam Puig, i es preveu que acompanyin Moreno a la cursa per la reelecció. Tampoc cal descartar que altres noms a l'alça dins el partit, com el president de la secció local, Arnau Barangé, ocupin llocs destacats en aquesta llista.
La sala de plens de l’Ajuntament d’Arenys de Mar. Foto: Xavi Salbanyà
D'altra banda, el 21 d'abril, la coalició Junts per Arenys i Junts per Catalunya va proclamar cap de llista Estanis Fors. Fors va rebre el suport del 94% de la militància, mentre que el 6% va votar en blanc. L'assemblea va comptar amb la presència de David Saldoni, secretari d'Organització de Junts per Catalunya i Carles Bosch, president comarcal del partit. Ambdós van destacar el fet que Fors fos el primer candidat de Junts de la comarca en ser proclamat. Fors haurà de treballar ara en la confecció de la llista. Tot i que no han transcendit noms, s'especula sobre el retorn de l'exregidora Soraya Real, que podria anar de número dos. Un altre nom que ha agafat protagonisme dins el partit és el del regidor Domènec Massuet, que molt probablement repetirà en l'últim assalt de Fors per recuperar l'alcaldia.
Per part del PSC, Jordi Muñiz també ha confirmat la seva intenció de repetir com a cap de llista. Tot i això, els socialistes encara no l'han elegit oficialment. Serà la segona vegada que Muñiz es presenti a les eleccions, la segona com a número u. La marxa del regidor Víctor Camón obligarà a Muñiz a refer el seu tiquet electoral amb la intenció de millorar els resultats aprofitant el vot favorable a la seva formació a escala catalana.
La resta de formacions del govern, la CUP i Arenys en Comú, tampoc han elegit cap de llista ni ningú s'ha postulat obertament. En el cas de la CUP, l'assemblea local haurà de nomenar el candidat en la primera posició, que podria ser un altre cop Ona Curto o una altra persona. Curto només s'ha presentat una vegada i, per tant, podria repetir. Tant ella com la regidora Marta Prades podrien tornar a fer tàndem electoral, tot i que també hi ha altres noms que han guanyat pes dins la formació, com Pat Sillah, que ja va anar a les llistes del Parlament, o Eva Franco.
Qui ja ha anunciat que no es tornarà a presentar és Josep Antoni López, primer tinent d'alcalde i cap de llista d'Arenys en Comú. Per a López, que ha hagut de gestionar la pandèmia de la covid a escala local, ara és el moment de donar pas a noves cares i un relleu generacional. En el si dels comuns, cap militant ha fet el pas a hores d'ara, tot i que la majoria de veus apunten a Ricard Serradó. Altres membres del partit que podrien anar endavant són Estel Martí o Mikel Aulet.
Finalment, després d'haver quedat sense representació el 2019, el Partit Popular aspira a tornar a entrar a l'Ajuntament. Per ara no es preveu que tingui competència en l'espai de la dreta i així tornar a superar el llindar del 5% dels vots per obtenir un regidor. No està clar qui ha d'encapçalar aquesta llista, que podria ser l'exregidor Juanjo Almansa o un altre candidat.
Més enllà dels candidats en si, també queda a l'aire la política de pactes. El 2019, Fors es presentava per recuperar l'alcaldia després de la moció de censura del 2016. Moreno, però, va millorar el seu anterior resultat aconseguint dos regidors més i la possibilitat de pactar amb els comuns i la CUP o bé el PSC. L'ambient polític d'aleshores va propiciar el pacte ecosobiranista. Tanmateix, la coalició de govern ha patit diversos moments de tensió interna que ha delmat força les relacions entre alguns regidors. A això cal afegir-hi el suport que el govern liderat per ERC ha rebut de Junts per Arenys, sobretot amb temes espinosos com el projecte de la nova biblioteca a les Clarisses, la reivindicació de la variant de Valldegata, la renovació de càrrecs com la síndica o el consell d'administració de Ràdio Arenys, o el desenvolupament urbanístic de Lurdes.
Aquesta entesa en temes importants podria obrir altres opcions de pactes. Tanmateix, és públic i notori que el duel entre Moreno i Fors no ha acabat i que poc probablement es resoldrà sense que un o altre acabi finalment fora de la cursa.
